Forat de l'Esclop

<p>Al Forat de l'Esclop s'accedeix per tres boques diferents.</p><p>La superior es troba a uns 12 metres de la base del cingle i és accessible després d'un flanqueig delicat. Una estreta boca dóna pas a un pou que s'eixampla ràpidament i que incideix a la primera saleta que arribem després d'entrar per la boca inferior o principal.</p><p>La galeria segueix horitzontalment amb bones dimensions fins un petit ressalt en pujada, darrera del qual s'obre un pouet de 9 metres.</p><p>Tornant al ressalt en pujada, a la seva part inferior trobem una galeria per la qual s'avança ajupit i que s'aboca al mig del pou que hem vist abans.</p><p>També trobem en aquest indret l'inici d'una galeria que segueix sota una crosta estalagmítica producte d'una reexcavació com hem explicat abans.</p><p>La galeria és de dimensions modestes i hem d'avançar ajupits i més endavant estirats. Als pocs metres veiem un con de sediments provinents de la part de dalt de la galeria, on entre blocs i superant un pas molt estret podrem accedir a una altra galeria a un nivell superior i on tornant enrere sortirem a l'exterior per la tercera boca de dos ulls i que es situa en un replà del cingle.</p><p>Seguint l'exploració i baixant pel pou trobem una rampa de sediments i blocs que ens porta a un pas baix.</p><p>Continua la galeria horitzontal durant uns 15 metres.</p><p>Ens sorprèn un racó amb profusió d’excèntriques de color fosc degut a la mineralització de la calcita i més endavant unes belles estalagmites i colades transparents que presenten una excepcional “pell de lleopard”.</p><p>Uns sediment barbats ens anuncien que estem en una zona d'inundacions periòdiques.</p><p>Continua un pas estret i una curta galeria descendent que queda curullada de blocs, sediments i una gran quantitat de restes òssies, força antigues, ja que una gran part estan totalment cimentades al terra.</p><p> </p><p>Es tracta de les restes d'una cavitat més important desmantellada per l'erosió superficial, fenomen que també observem al proper Forat del Túnel del Vent, a la mateixa Vall d’Ingla.</p><p>La cavitat presenta un reompliment sedimentari amb una posterior reexcavació produïda en un període de més pluviositat, segurament després de la fase glacial del Wurm, on es va intensificar notablement la circulació d'aigua, amb el consegüent increment de l'erosió subterrània.</p><p>Són testimonis d'aquesta reexcavació les crostes estalagmítiques que han quedat penjades després que l'aigua s’endugués els sediments sobre els quals s'havien format, exemples que trobem en diferents indrets de la cavitat.</p><p>Actualment, i malgrat que no trobem cap circulació hídrica permanent, l'avenc presenta indicis que excepcionalment s'inunda, especialment a la part més baixa, com denota la presencia de sediments barbats a les parets de la galeria final.</p><p>També trobem restes de sediments sobre uns espeleotemes transparents, visualment espectaculars, donant lloc a un fenomen anomenat “pell de lleopard”. </p><p> </p><p>Queden per estudiar les restes d'óssos que trobem per tota la cavitat, sobretot tenint en compte que en cavitats properes han sortit restes d'animals anteriors al Neolític.</p><p>També es va trobar una possible nansa d'una gerra i restes de ceràmica.</p><p>Més difícil sembla localitzar enterraments, ja que al final de l'Edat del Bronze els morts eren incinerats i les cendres s'enterraven en urnes, algunes de les quals van ser trobades a la propera Fou de Bor. De tota manera una excavació controlada seria pertinent.</p>