Forat d'Os

Les dues boques d'entrada ens situen en un conducte en pendent que ens porta a la cambra principal de la cavitat. Cap a l'E, i després d'un pas de reduïdes dimensions, es pot continuar uns 8 metres. Cap a l'O, la galeria es bifurca en vertical, essent la superior la de més recorregut (15 metres). En l'extrem superior de la paret N de la cambra principal, s'obre degut a un despreniment de l'estrat, l'accés a la galeria inferior d'uns 60 metres de recorregut. Sembla que la cavitat s'obrí degut al moviment d'un dels estrats, els quals tenen un cabussament de 30º, modificat posteriorment pel despreniment de l'estrat superior, formant d'eixa manera tres nivells diferenciats.

Es troba en un replà d'un dels relleus que baixen del pic de Guardialta, la primera que es troba per la pista d'Os de Balaguer a les Avellanes i 70 metres per sobre de la pista, en l'únic punt on es veu roca.
Des de l'accés al cementiri d'Os de Balaguer, continua una pista en direcció N que després d'una ziga-zaga es bifurca, cal seguir a la dreta, una mica més endavant deixem un camí a l'esquerra, cal seguir recte, al cap de 140 metres trobem una bifurcació que seguim a l'esquerra, 80 metres més endavant per l'esquerra trobem un corriol que cal seguir uns 250 metres fins la cavitat.

Les primeres dades que tenim les proporciona O. Escolà en el seu Catàleg del Montsec (1970), on l'anomena Forat de l'Os i fa una molt breu descripció (li atorga uns 30 metres de recorregut) que més aviat sembla treta de referències d'altri, encara que ens consta que el novembre de 1968 gent de l'ERE-CEC van estar per la zona amb finalitats biospeleològiques.
El març del 1970 membres de la SIRE-UEC Gràcia fan una visita a la cavitat i més tard (1972) publiquen el dibuix (molt deficient) de la planta i una breu fitxa (li atorguen uns 50 metres de recorregut). Durant la campanya per la zona diuen haver explorat també una altra cavitat anomenada els Bufadors, de la qual únicament esmenten que té 100 metres de recorregut i 12 de fondària.
No és fins l'any 1992 que membres del GE Lleidatà la visiten i aixequen una topografia més acurada i especifiquen que el Forat d'Os i els Bufadors són la mateixa cavitat.

1. Gàzquez i Pons, Josep Lluis, (1995).-”Catàleg Espeleològic de la Noguera” Grallera (3-4):1-90. GE Lleidatà. Lleida.
2. De la Vega, F. (1972).-”Contribución al conocimiento espeleológico de la Sierra de Sant Miquel (Montsec)”. Senderos (162):18-22. UEC. Barcelona.
3. Escolà i Boada, Oleguer (1970).- “Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (11-12):453-541. ERE del CEC. Barcelona.

• Revisió de coordenades i fotografies facilitades per Joan Pallisé