Forat d'Estela

La boca d'1,70 metres d'amplada per 7 metres d'alçada, ens endinsa per una rampa molt inclinada (43º) i amb pedres perillosament despreses, que ens porta fins la capçalera d'un pou de 7,80 metres, a la base d'aquest finalitza la cavitat a -20 metres de fondària. Es detecta que per una petita escletxa bufa corrent d'aire.

La cavitat es situa sota mateix del cim de la Roca d'Auró, de fàcil localització.
Des de les antenes i vèrtex geodèsic de la Torrota, baixarem per una canal molt evident passant pel costat de les coves del Cingle i de la Canal, continuarem baixant fins interceptar un camí senyalitzat que per una carena ens portarà al cim de la Roca d'Auró, a la nostra dreta divisarem un cable que ens ajudarà a davallar fins la boca de l'avenc.
Coordenades aproximades.

Conegut des de temps immemorial i farcit de llegendes. La referència més antiga que coneixem és la d'un anònim excursionista berguedà que junt amb un altre company de La Prosperitat Bergistana van anar el setembre del 1885 a visitar el forat. Fa una detallada descripció de l'itinerari i arriben fins al final de la rampa d'entrada de la cavitat, desistint de baixar el pou que tenen al davant. Tot el relat és d'una literatura molt florida pròpia de l'època, d'entre moltes altres coses explica la llegenda de l'existència en el seu interior d'una imatge de plata de Sant Joan i no té pèrdua el relat d'un pastor que troben durant l'excursió que els dóna compte, entre d'altres coses, de tota una sèrie de coves d'arreu del món. Tot fa pensar que Font i Sagué desconeix aquesta anterior publicació i en el seu Catàleg (1897) cita el “Cugulló de Estela” a Espinalvet, com una cova situada als Rasos de Peguera, de la que conten molts fets fantàstics, i que és fonda i de reduïda amplada. Aquestes dades les treu de l'Interrogatori que havia fet el Centre Excursionista de Catalunya el 1896 a proposta del seu delegat a Granollers, Dionís Puig.
Al llarg dels anys apareix esmentat a diferent bibliografia excursionista, especialment a les guies del Berguedà. A. Jolis i Mª A. Simó a la seva obra Alt Berguedà i Cardener (CEC, 1950) diuen: 'Es tracta d'un avenc d'uns trenta metres, en un lloc reduït i encinglerat'.
La primera referència espeleològica concreta és deguda a la visita de membres de la SIE – CEA que la topografien l'octubre del 1973. Li atorguen una fondària de 29 metres al situar la cota 0 al llavi superior del cingle.
És torna a topografiar per part de membres del GE Badalona que la visiten el novembre del 2007, denominant-lo Forat R.12 de Rasets.