Forat d'en Paré

Coveta de 7 m. de recorregut a Sant Llorenç Savall

Cavitat que totalitza 7 m. de recorregut practicable, essent el més destacable la boca d'entrada molt ben perfilada i situada a 1,5 d'alçada per damunt el sòl. La boca, amb un tram d'un metre, dona accés a una petita galeria transversal de 4,5 metres on podrem estar drets. Al costat esquerre, gairebé imperceptible, hi ha una fissura impenetrable que en forma de xemeneia dóna a l'exterior. No s'hi aprecien formes reconstructives. Part de les parets apareixen ennegrides pel sutge d'haver-s'hi fet foc a l'interior.

Tipo: Cova
Municipi: Sant Llorenç Savall
Comarca: Vallès Occidental
Unitat: Farell, el - Cingles de Gallifa
Recorregut: 7 metres
Desnivell: 0 metres
Granunitat: Serralada Prelitoral
Litologia: Conglomerats
Bio:
Última revisió: 2012-11-17 12:42:57

Situació

Començarem la nostra ruta en el cementiri de la població de Sant Llorenç Savall, lloc on s'inicia la ruta assenyalada en direcció al coll del Vinardell. En menys de cinc minuts entrarem de ple en el bosc cremat el 2003, foc que correspon a l'incendi que es va iniciar a les dues de la matinada del 10 d'Agost, a la carretera de Gallifa i que no va deixar dubtes respecte la seva intencionalitat. En un quart d'hora arribarem gairebé a tocar de la línia elèctrica, lloc on neix la pista que hem d'agafar, a la nostra dreta. No feu cas de les tres creus senyalitzades! (groc, blanc i GR/PR). El camí planeja suaument passant per sobre d'una barraca de vinya per sota la línia elèctrica, creua el torrent de la Vall de Maria i més tard ens situa al vessant del torrent del forat d'en Paré. Després de dos petits revolts, trobarem la cavitat, uns 30 metres a sobre de la pista. Tot plegat sempre abans d'arribar a la següent línia elèctrica. El trajecte es cobreix fàcilment entre 20 minuts i mitja hora.
Coordenades aproximades.

Història

Explorada i topografiada per membres de la SIS – CET l'octubre del 2003.
A la gent de Sant Llorenç Savall els sona el nom però són pocs els que la saben situar, i no sembla que hi sovintegin les visites. Lluís Vergés i Solà en parla al seu llibre ‘Foranies i altres coses' (1971) i en publica una fotografia. No es pot descartar, tal i com diu l'autor, que el forat d'en Paré hagués estat un refugi eremític en temps reculats; la seva orientació solar és immillorable. El que ja resulta molt improbable és que la cavitat hagués estat refugi dels etarres que van cometre l'atemptat de l'Hipercor, tal i com hom ha sentit a dir a algú del poble. El que sí sabem del cert és que la cavitat és el cau d'un mussol.
En els dos mapes consultats apareix el topònim erroni Perer o Pere.

Topos

Media

Biblio

Guillamot, Jordi (2007).- “ Forat d'en Paré. Una cova encerclada pel foc”. Circular del Centre Excursionista de Terrassa (73): 17. Terrassa

Fotografies extretes del web: caudelguille.net (Jordi Guillemot)