Cavitat que totalitza 7 m. de recorregut practicable, essent el més destacable la boca d'entrada molt ben perfilada i situada a 1,5 d'alçada per damunt el sòl. La boca, amb un tram d'un metre, dona accés a una petita galeria transversal de 4,5 metres on podrem estar drets. Al costat esquerre, gairebé imperceptible, hi ha una fissura impenetrable que en forma de xemeneia dóna a l'exterior. No s'hi aprecien formes reconstructives. Part de les parets apareixen ennegrides pel sutge d'haver-s'hi fet foc a l'interior.
Començarem
la nostra ruta en el cementiri de la població de Sant Llorenç
Savall, lloc on s'inicia la ruta assenyalada en direcció al coll
del Vinardell. En menys de cinc minuts entrarem de ple en el bosc
cremat el 2003, foc que correspon a l'incendi que es va iniciar a
les dues de la matinada del 10 d'Agost, a la carretera de Gallifa i
que no va deixar dubtes respecte la seva intencionalitat. En un quart
d'hora arribarem gairebé a tocar de la línia elèctrica, lloc on
neix la pista que hem d'agafar, a la nostra dreta. No feu cas de
les tres creus senyalitzades! (groc, blanc i GR/PR). El camí planeja
suaument passant per sobre d'una barraca de vinya per sota la línia
elèctrica, creua el torrent de la Vall de Maria i més tard ens
situa al vessant del torrent del forat d'en Paré. Després de dos
petits revolts, trobarem la cavitat, uns 30 metres a sobre de la
pista. Tot plegat sempre abans d'arribar a la següent línia
elèctrica. El trajecte es cobreix fàcilment entre 20 minuts i mitja
hora.
Coordenades
aproximades.
Explorada
i topografiada per membres de la SIS – CET l'octubre del 2003.
A
la gent de Sant Llorenç Savall els sona el nom però són pocs els
que la saben situar, i no sembla que hi sovintegin les visites. Lluís
Vergés i Solà en parla al seu llibre ‘Foranies
i altres coses' (1971) i en
publica una fotografia. No es pot descartar, tal i com diu l'autor,
que el forat d'en Paré hagués estat un refugi eremític en temps
reculats; la seva orientació solar és immillorable. El que ja
resulta molt improbable és que la cavitat hagués estat refugi dels
etarres que van cometre l'atemptat de l'Hipercor, tal i com hom
ha sentit a dir a algú del poble. El que sí sabem del cert és que
la cavitat és el cau d'un mussol.
En
els dos mapes consultats apareix el topònim erroni Perer
o Pere.
Copyright © Espeleoworld 2022.