Eth Hòro Des Barrancs

Impressionant engolidor amb una boca de 40 per 20 metres que es desenvolupa en el contacte de les pissarres carboníferes i les calcàries devonianes i per on s'escolen les aigües procedents de la zona superior del llac i coll deth Hòro. A partir del gran forat el torrent resta sec i guanya verticalitat.
Bona part de l'any resta cobert per la neu.
Es pot baixar fàcilment fins el seu punt més profund mitjançant una rampa per on circula l'aigua.
Les seves grans dimensions han propiciat el seu taponament ja que la neu arrossega blocs i materials que han curullat el seu fons, tot filtrant-se l'aigua per entre pedres abans d'arribar al punt més profund.

A la carena divisòria entre Catalunya i Aragó, remuntant des del Còth deth Hòro s'arriba al llac del mateix nom. Des d'aquí baixa un dels afluents del barranc dera Ribèra que més avall es perd en l'impressionant Hòro deths Barrancs, ben visible en la cartografia actual.
Possiblement el millor accés és des de l'Artiga de Lin.
Coordenades aproximades.

Conegut des de temps immemorial per la gent de la contrada. La primera referència espeleològica concreta que coneixem és la procedent de l'exploració que van fer membres de l'IEES (Sabadell) l'octubre del 1980.
Segons expliquen els companys de Sabadell en un treball anterior sobre la història del Forau d'Aigualluts, també conegut com “Trou de Toro”, existeix una història un tant llegendària que explica que un dels guies de Luchon que havien intervingut en la primera ascensió a l'Aneto el 1842, tenia la dèria de trobar un filó d'or i amb altres companys van anar a una misteriosa excavació que es coneixia com a “Horo”. Segons sembla l'exploració va ser bastant rocambolesca i durant un temps va ser molt popular per la zona de Luchon, tant que molts visitants de la zona demanaven als guies visitar el famós forat de l'or. Però això no satisfeia els guies, car la distància era molt gran per fer-la en un dia, i aleshores els acompanyaven al Forau d'Aigualluts, tot dient que es tractava del “Trou de Toro”, amb una clara confusió fonètica. El cèlebre Norbert Casteret, en els seus relats sobre la coloració que va portar a terme el 1931 al Forau d'Aigualluts, tot demostrant la relació hidrològica amb els Uelhs det Joeu, parla del “Trou de Toro” i diu que el seu nom ve del soroll de la cascada que sembla el bramul d'un brau (ja se sap: toros, España i olé).
En resum: Tot sembla indicar que el veritable “forat del oro” no és altre que el que ens ocupa, situat al vessant aranès i no el Forat d'Aigualluts, al vessant aragonès.
Toponímia: En Josep Maria Cervelló (ERE-CEC) en el seu blog: l'Estret de Roques (post 13-6-2009) ja ens parla d'aquestes disquisicions toponímiques i queda prou clara la confusió del mot aranès Hòro (variant de Horat = forat) i Toro, producte, segons ens comenta l'amic i filòleg Ferran Alexandri (ERE-CEC), d'un simple enllaç fonètic (eth Hòro) degut a l'elisió de les hac mudes d'aquest segment.

1. IEES (1979).- “El 'Trou de Toro y su historia”. Actas Espeleològicas (1): 65-80. Institut d'Estudis Espeleològics de Sabadell.

2. IEES (1986).- “Tres cavitats al Pirineu Central” Actas Espeleológicas (2): 65-69. Institut d'Estudis Espeleològics de Sabadell.