La
seva característica principal és la seva estretor, gairebé no es
pot girar el cos en tota la cavitat. L'estretor i la gran quantitat
de pedres i terra que cauen al més petit descuit, la fan difícil
d'explorar. Baixats el primers metres trobem un pas estret per on
surt habitualment un fort corrent d'aire.
Tipo: Avenc
Municipi: Vallirana
Comarca: Baix Llobregat
Unitat: Ordal, muntanyes de l'
Recorregut: 63 metres
Desnivell: 51 metres
Granunitat: Serralada Litoral
Litologia: Dolomies
Bio:
Última revisió: 2021-03-09 14:19:21
Situació
Carregant mapa...
Cal agafar la pista que surt del Pla d'Ardenya en direcció a la Serra del Mas i el Sotarro, en arribar a la primera cruïlla cal seguir per la de l'esquerra, quan ja pràcticament s'acaba la pujada i la pista gira cap a la dreta en direcció a la dolina de la serra del Mas, haurem de desviar-nos cap a l'esquerra en direcció a la cinglera, abans d'arribar-hi trobarem una esquerda que ens barra el pas, seguint-la tant a la dreta com a l'esquerra anirem trobant els diferents números que se li han donat a l'Esquerda del Mas de les Fonts. La nº 2 està tal com s'arriba a l'esquerra, abans de la número 4 i la número 1.
Història
Malgrat
que s'atribueix la primera exploració a en Font i Sagué, i aquest
l'esmenta al seu catàleg, però enlloc diu que hi hagi estat. A
l'article de la Font d'Armena ni tant sols l'esmenta.
Rafael
Amat i Carreras l'explora per primer cop el 24 d'agost del 1925 i
l'anomena Esquerda del Mas de les Fonts. Considera que pot haver
baixat fins a -50 metres, tira una pedra i calcula que l'esquerda
baixa uns 50 metres més.
Sempre
hem tingut dubtes de si en Rafael Amat va explorar aquesta esquerda o
bé va estar la número 1. Per les explicacions donades, la fondària
i el fet que la número 1 tingui dues boques i ell no ho esmenta,
pensem que l'esquerda que va explorar va ser aquesta.
El
1963, la gent del Club Muntanyenc Barcelonès la va tornar a explorar
i li atorguen una fondària de 40 metres. Aquests també l'anomenen
Esquerda del Mas de les Fonts. A
finals dels anys 70s es explorada per l'ERE del CEC, on citen les
diferent esquerdes com Penya Esquerdada, amb diferents números per
identificar-les, en aquest cas la número 2.
El
2 de novembre de 1996 és explorada i topografiada per membres del
SEO-CE Vallirana, aquest l'anomenen amb les sigles SM-1, però no
aconsegueixen baixar més d'una quinzena de metres degut a
l'estretor, tot i que van fer un sondeig fins a -50 metres.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Amat i Carreras, Rafael (1972).-”Sota el Massís de Garraf III”. Espeleòleg (16):787-801. ERE-CEC. Barcelona.
Font i Sagué, N. (1898).- “Un descobriment espeleològich (teoria de la Font d'Armena)” Butlletí. CEC(45): 237-248; (46): 265-276. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.
Amenós, Toni.(1980).-“Esquerda del Mas de les Fonts”. Espeleòleg(30): 679-684.
SEO del CE Vallirana. (2001).-“Les Esquerdes del Mas de les Fonts” Ardenya(1):1-7. Vallirana.
Rubinat Aumedes, Francesc (2004).- “Catàleg Espeleològic del Massís de l'Ordal”. Espeleosie(Monogràfic):1-117. SIE del CE Àliga. Barcelona.
Valles, Jordi de (2017).-”Baix Llobregat” Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.6):1-468. EC Gràcia/FCE.
Situació, coordenades i fotografies facilitades per Montse Roca i Juli Serrano (SIE-CEA), març de 2021.