Esquerda de l'Escaire

La boca més evident constitueix una curta galeria horitzontal. Uns metres per sobre localitzem la vertical que parteix de la fractura. Per l'esquerra, després d'un parell de ressalts assolim la màxima fondària de l'esquerda.

Aquesta fractura de cingle es troba a l'esvoranc d'un pla sota el cim del Castell, veí modest del tossal del Castellàs (segons el Nomenclàtor; segons l'ICC alternen aquest topònim amb el de lo Castellar). Agafant una pista a l'esquerra que comença uns centenars de metres després de circular per la pista de Alòs de Balaguer a la Maçana, es remunta fins a fer cap a un camp d'oliveres. Des d'aquí surt un corriol fitat que segueix en la mateixa direcció de la vall del Segre, gairebé per la carena, fins a sota del tossal del Castellàs. Des d'aquí flanqueja buscant el pla que s'endevina davant nostre. Una vegada al pla, caldrà cercar el tombant contrari i resseguir una mica el cingle fins localitzar les boques de la cavitat.
Coordenades sense gaire fiabilitat, però molt més aproximades que les que donen els autors de la fitxa original, que un cop verificades situen la cavitat uns quants quilòmetres cap a ponent, concretament a les rodalies de Tartareu (les Avellanes i Santa Linya) donant peu a que catalogacions posteriors continuïn arrossegant l'error.

Explorat pel GELL l'any 2002.

1. Pérez, Lluís. (2006).-“Fitxer de cavitats”. Grallera (6):91-96. GELL del CE Lleida.