Skip to main content
Espluga Sorta

Espluga Sorta

Cova de 146 m de recorregut a la Serra de Lleràs

Conca de Dalt • Pallars Jussà146m30m

Característiques

  • Tipus: Cova
  • Municipi: Conca de Dalt
  • Comarca: Pallars Jussà
  • Unitat: Serra de Lleràs
  • Recorregut: 146 metres
  • Desnivell: 30 metres
  • Gran unitat: Prepirineu
  • Litologia: Conglomerats
  • Última revisió: 2025-10-09

Situació

Uns 100m abans d'arribar al poble de Serradell i en un marcat revolt a l'esquerra, surt un camí a la dreta que en 140m ens porta a la Font Freda. Uns 10m abans d'arribar a la font, prendrem un camí a l'esquerra que remunta discretament sobre la font i es dirigeix al Nord, en 100m travessarem el torrent que passa al costat de la font, seguirem remuntant cap al Nord uns

altres 30m més fins arribar a l'extrem d'un conjunt de blocs de despreniment. En aquest punt el sender canvia la direcció al NW i passa de nou el torrent en uns altres 30m, quedarem en una cresta entre dos torrents que el discret sender va remuntant cap al NW, finalment en 200m arribarem a la gran boca inferior de la cavitat.

Mapa

Topogràfics

Espluga Sorta - Topografia, Conca de Dalt, Pallars JussàVeure imatge
Clic per ampliar
Imatge 1 de 4

Fotos

Espluga Sorta - Foto, Conca de Dalt, Pallars JussàVeure imatge
Clic per ampliar
Imatge 1 de 11

Descripció

Cova de bones dimensions i que disposa de 2 accessos, un a cada costat de la mola on s'ubica, amb el que queden comunicades les dues canals contigües.

La cavitat està constituïda per cinc espais a diferent nivell i interconnectats, essent el primer nivell la boca principal de la cavitat situada a l'extrem Est del sistema; el cinquè nivell correspon a la petita boca superior situada a l'extrem Oest del sistema.


Primer Nivell: Correspon a l'entrada principal amb un generós pòrtic d'uns 45m d'amplada i 24m d'alçada, a l'extrem S de l'entrada es troben les restes d'una torre de defensa i alguns murs ruïnosos a la base, a l'extrem N de l'entrada es troba un ressalt sobre el qual s'aprecien les ruïnes d'una possible capella i la corresponent necròpoli. A la part més interior i central del primer nivell es troba una surgència i una cisterna obrada per emmagatzemar l'aigua en bon

estat de conservació; al costat d'aquesta es troba la rampa que dóna accés al segon nivell i sobre d'ella les diferents terrasses de la resta de nivells.


Segon Nivell: Format per 2 cambres independents i comunicades per un estret pas impenetrable. La cambra situada més al S requereix una remuntada d'uns 3m per accedir-hi, està composta inicialment per un ampli balcó amb diferents nivells i després d'un gir a la dreta s'accedeix a una galeria recoberta de colades, al final de la galeria es té la comunicació impenetrable amb la segona cambra. A la segona estança s'accedeix per una rampa al costat

de la surgència del primer nivell, ascendeix en forta rampa i després d'alguns girs s'arriba a una àmplia xemeneia tapada amb un gran bloc que deixa tres passos viables per accedir al tercer nivell.


Tercer Nivell: Una vegada superat el pas del gran bloc, ens trobem en el tercer nivell que disposa d'un ampli balcó en direcció E sobre la boca principal de la cavitat. En direcció SW es remunta cap a una petita cambra sense continuïtat, seguint remuntant cap al W arribarem a la base de la colada que una vegada escalada dóna accés al nivell 5. En direcció N podem remuntar encaixonats sobre el gran bloc i la paret per accedir al nivell 4.


Quart Nivell: Aquest nivell també disposa d'un ampli balcó en direcció E sobre la boca principal, i d'un desfondat interior sobre el gran bloc del tercer nivell. En direcció W ascendirem a una galeria amb abundant concreció en la qual existeix una petita cambra a un nivell inferior.


Cinquè Nivell: S'accedeix des del tercer nivell escalant una colada d'uns 4m i arribant al sostre de la cavitat, on la colada deixa pas a un conducte en rampa ascendent que permet sortir a l'exterior, en una petita i discreta boca suspesa alguns metres sobre el llit de la canal contigua i tapada per la vegetació.

Història

El 27 d'agost del 1910, Racovitza, Jeannel, Faura i Rocafort arriben a Serradell. Visiten: Forat Negre i Forat la Bou. Citen per referències, però no sembla que les visitessin: Espluga de Sorta, l'Espluguell. l'Esplugallonga i el Barbuixell.

Al dia següent, 28 d'agost, visiten la cova de Toralla.

Thomas Casajuana, en el seu, i possiblement últim escrit espeleològic (2000), fa una breu referència a una campanya de membres del Club Muntanyenc Barcelonès (Llopis, Thomas i d'altres) portada a terme a la zona de Serradell l'any 1946 i que havia quedat pràcticament inèdita. Entre les cavitats explorades i dibuixades fa esment a l'Esplugamorta, sense aportar cap dada. Suposem que es tracta d'un error de transcripció i que en realitat es refereix a l'Espluga Sorta.

Els dies 19 i 20 de març de 1960 és visitada per l'ERE del CE Catalunya, apareixent tant sols una cita de la cova en la revista Montaña nº60.

L'agost de 2025, membres del Centre Excursionista de Castellar del Vallès fan una visita a la cavitat tot documentant-la més àmpliament i aixecant una topografia més acurada i completa.

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cavitat!

Bibliografia

Borràs, J; Miñarro, J.M.; Talavera, F.(1979).-Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.3). Ed. Políglota. Barcelona.



Faura i Sans, Mn.(1911).-'Excursiones espeleológicas realizadas durante el año 1910 en la región catalana'. Bol. Soc. Esp. de Historia Natural (6):355-377.



GEB.(1966).-Memoria I Campamento Regional de Espeleólogos (Serradell). CRES-FCM.



Gràcia, Joaquim (1960).- 'Espeleologia en el valle de Serradell' Montaña (60): 189-194. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.



Thomas Casajuana, JM. (2000).-'La dècada pre-GES vista per un dels seus protagonistes'. Sota Terra (8): 4-7. GES-CM Barcelonès



Valles, Jordi de.(2008). Catàleg Espeleològic de Catalunya (1):1-319. EC Gràcia/FCE.



Vega, Josep de la. (1981).-'Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes'. Mediterrània (12): 1-359.



Actualització de la fitxa, topografia 2025 i fotografies facilitades per Jordi Navarro i Montse Mañosa (Centre Excursionista de Castellar del Vallès)