És una gran balma de 30x8 metres d'obertura frontal i uns 14 metres de fons. Ha tingut un abundant procés litogènic, arribant a formar-se una cova interior amb les colades i columnes, donant un aire de gran bellesa al conjunt. Podem observar que les estalactites de la banda exterior, estan inclinades cap a fora, degut al corrent d'aire existent, que fa que les gotes d'aigua es vagin desplaçant en aquest sentit al formar l'estalactita.
Des
de la carretera LV-4241b de Solsona a Coll de Jou, poc després de
passar el quilòmetre 18, deixarem el vehicle en un descampat situat
a la dreta de la carretera i del costat esquerre de la carretera
agafarem el camí que es dirigeix a la casa d'Encies, arribats a una
cruïlla seguirem per l'esquerra, la pista passa pel mig del bosc,
després trobarem una cruïlla on seguirem per la dreta, més
endavant passarem un pas de vaques i una nova cruïlla on seguirem
per la dreta. Després de passar un revolt molt tancat, amb paret per
una banda i cingle per l'altra, baixarem fins arribar a un torrent on
trobarem la font de l'Algassa, si continuéssim pel camí forestal
amunt, arribaríem a les ruïnes de la casa de l'Algassa. Baixarem
pel mig del torrent, o pel vessant esquerra on trobarem un petit
corriol bastant embrossat però marcat pel pas de les vaques, i abans
d'arribar al cingle anirem per un camí abandonat per la vessant
esquerra, sense perdre alçada i en dos minuts, arribarem al cingle,.
Gaudint d'una esplèndida vista sobre la Rasa de Canalda, amb un salt
d'aigua espectacular quan plou molt. A partir d'aquest punt deixarem
el camí abandonat que ens baixaria quasi fins la Rasa de Canalda,
però està molt embrossat de bardisses i pins tombats, així que
seguirem per sobre per un corriol en direcció S, i sense perdre
gaire alçada que en uns dos minuts ens portarà fins a la balma.
Coordenades
aproximades a revisar i sense gaire precisió.
Aquesta interessant balma, sembla ser que és coneguda d'antic per la gent de la zona. Les primeres dades sobre aquesta cavitat des del punt de vista espeleològic són publicades el 1998 per Salvador Codina del CE Solsonès, encara que ell les explorà l'agost de 1996.
Copyright © Espeleoworld 2022.