Espluga Llorna
Interessant cavitat de 221 m. de recorregut a la Serra de Lleràs.
La
boca de 7 metres d'ample per uns 17 d'alçada, dóna pas a una
galeria que durant 30 metres conserva unes mides de 7x10 metres;
mentre que la resta de la cavitat manté una secció mitja de 7x3
metres. A partir dels 40 metres des de l'entrada, la galeria inicia
un fort pendent guanyant alçada, fins arribar a una sala de 25
metres d'ample per 14 d'altura. A partir d'aquí el pendent es torna
més suau fins acabar en una curta gatera.
Un corrent d'aire provinent d'aquesta gatera (2015) va fer intuir una continuació i després de treure pedres fins a obrir una obertura practicable, va resultar ser una gatera ascendent d'uns 10 metres de recorregut. Aquest petit corredor va a sortir, per un forat d'1 x 0,50 metres, al terra d'una galeria força amplia que dóna a l'exterior.
Aquesta galeria és de 23 metres de recorregut, i el sostre comença a la gatera i va pujant fins a la boca on arriba als 5 metres d'alçada. Aquesta boca superior té uns 5 metres d'amplada, i a la dreta una petita xemeneia ascendent, per on es veu una possible continuació aplicant tècniques d'escalada.
El desnivell ara és de – 33,50 metres (des de la boca superior fins al punt més baix de la galeria d'entrada per la boca inferior) i el recorregut total passa a 221 metres.
Un corrent d'aire provinent d'aquesta gatera (2015) va fer intuir una continuació i després de treure pedres fins a obrir una obertura practicable, va resultar ser una gatera ascendent d'uns 10 metres de recorregut. Aquest petit corredor va a sortir, per un forat d'1 x 0,50 metres, al terra d'una galeria força amplia que dóna a l'exterior.
Aquesta galeria és de 23 metres de recorregut, i el sostre comença a la gatera i va pujant fins a la boca on arriba als 5 metres d'alçada. Aquesta boca superior té uns 5 metres d'amplada, i a la dreta una petita xemeneia ascendent, per on es veu una possible continuació aplicant tècniques d'escalada.
El desnivell ara és de – 33,50 metres (des de la boca superior fins al punt més baix de la galeria d'entrada per la boca inferior) i el recorregut total passa a 221 metres.
- Tipo: Cova
- Municipi: Tremp
- Comarca: Pallars Jussà
- Unitat: Serra de Lleràs
- Recorregut: 221 metres
- Desnivell: 33 metres
- Granunitat: Prepirineu
- Litologia: Conglomerats
- Bio: Coleòpters
- Stygiophyes latebricola (localitat tìpica)
- Última revisió: 2016-07-29 17:23:15
Situació
Carregant mapa...
La
seva gran boca es visible des del poble de Castellet.
Per arribar-hi agafarem la pista en direcció a Espluga de Serra, deixant el vehicle a la Font dels Capellans.
Pel darrera de la font surt un corriol poc marcat, hem d'anar amunt en paral·lel al barranc de Sant Miquel dins d'un bosc de roures fins un antic camp de conreu, avui abandonat. Hi han esbarzers però no ens dificultaran la marxa.
Hem de seguir aquest camp cap a la dreta fins al final i ens dirigirem a una canaleta que veurem a mesura que ens acostem i ens permetrà pujar un primer cingle amb una grimpada relativament fàcil, sense haver d'escalar. Després de la canal hem d'anar a l'esquerra i amunt on hi veurem la cova, ja que el camí és el més obvi. Des del cotxe son uns 45' aproximadament.
Fem notar que hi ha una certa diferència entre les coordenades de la boca inferior preses els últims anys (especialment en l'alçada) i segurament degut a la presència del cingle on s'ubica la cavitat, que pot dificultar la precisió de l'aparell GPS.
Per arribar-hi agafarem la pista en direcció a Espluga de Serra, deixant el vehicle a la Font dels Capellans.
Pel darrera de la font surt un corriol poc marcat, hem d'anar amunt en paral·lel al barranc de Sant Miquel dins d'un bosc de roures fins un antic camp de conreu, avui abandonat. Hi han esbarzers però no ens dificultaran la marxa.
Hem de seguir aquest camp cap a la dreta fins al final i ens dirigirem a una canaleta que veurem a mesura que ens acostem i ens permetrà pujar un primer cingle amb una grimpada relativament fàcil, sense haver d'escalar. Després de la canal hem d'anar a l'esquerra i amunt on hi veurem la cova, ja que el camí és el més obvi. Des del cotxe son uns 45' aproximadament.
Fem notar que hi ha una certa diferència entre les coordenades de la boca inferior preses els últims anys (especialment en l'alçada) i segurament degut a la presència del cingle on s'ubica la cavitat, que pot dificultar la precisió de l'aparell GPS.
Història
Molt
coneguda per la gent de la contrada des de temps immemorials.
En l'apèndix del seu Catàlech (1897), Font i Sagué inclou aquesta cita:
Espluga Llorna. 313): Cova d'Espluga d'Escorà.- A mitja hora al SE del poble.
Creiem que aquí hi va haver un error d'interpretació entre Font i el seu informador. S'atribueix el nom d'Espluga Llorna al poble, quan en realitat es deurien referir a Espluga de Serra. El topònim Espluga d'Escorà el desconeixem totalment, però hi cap la possibilitat que sigui una referència avui dia perduda i que en realitat sigui la mateixa cavitat.
Les primeres dades concretes les faciliten membres de la SIE – CEA que visiten i topografien la cova el 24 de setembre de 1966.
El 1973, de nou membres de la SIE – CEA, fan una nova topografia més detallada.
Finalment, el 12 de juliol de 2015, membres del GE Badalona i del GIEM Montblanc i SIS de Terrassa, en el decurs d'una visita, desobstrueixen la gatera final i accedeixen a una galeria que desemboca en una boca superior.
En l'apèndix del seu Catàlech (1897), Font i Sagué inclou aquesta cita:
Espluga Llorna. 313): Cova d'Espluga d'Escorà.- A mitja hora al SE del poble.
Creiem que aquí hi va haver un error d'interpretació entre Font i el seu informador. S'atribueix el nom d'Espluga Llorna al poble, quan en realitat es deurien referir a Espluga de Serra. El topònim Espluga d'Escorà el desconeixem totalment, però hi cap la possibilitat que sigui una referència avui dia perduda i que en realitat sigui la mateixa cavitat.
Les primeres dades concretes les faciliten membres de la SIE – CEA que visiten i topografien la cova el 24 de setembre de 1966.
El 1973, de nou membres de la SIE – CEA, fan una nova topografia més detallada.
Finalment, el 12 de juliol de 2015, membres del GE Badalona i del GIEM Montblanc i SIS de Terrassa, en el decurs d'una visita, desobstrueixen la gatera final i accedeixen a una galeria que desemboca en una boca superior.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
- Folch,M.; Victoria,JM.;Ferro,A.(1967).-”El Karst de la Sierra de Lleras” Espeleosie (1):16-21. SIE-CEA. Barcelona.
- Tomàs i Corretgé, Xavier.(1973).-”Descripción y estudio de los fragmentos ceramicos hallados en la cueva Espluga Llorna” Espeleosie (14):35-45. SIE-CEA. Barcelona
- Victoria, J.M.;Iñigo, G;Rovira, J.(1974).-”Karstificación en los conglomerados del margen derecho de la Conca de Tremp.(Lérida). Espeleosie (16):71-120. SIE-CE Àliga. Barcelona.
- Dades, coordenades i fotos de Julio Serrano i Montse Roca, extretes del blog espeleobloc.blogspot (apunt del dia 22-9-2012).
- Revisió coordenades i actualització de dades, topografia (2015) i fotografies zona superior, extretes del blog: cavitatsdecatalunya.blogspot (de Jordi de Valles). Apunt del 3-9-2015. Autors fitxa: E. Porcel (GEB) i J. Pallisé (GIEM / SIS).
Copyright © Espeleoworld 2023.