Espluga del Duc

Una boca de notables dimensions (uns 20 metres d'alçada per 20 d'amplada) permet penetrar en una galeria que manté aquestes dimensions en els primers metres. El sòl és lleugerament ascendent fins arribar a un ressalt de 4 metres que cal superar i per damunt d'ell continua la galeria uns metres més fins que el sostre baixa fins a nivell del sòl i es tanca totalment. A la zona més interior es poden observar paviments estalagmítics i alguna zona amb petits gours.

Penjada en una paret de la capçalera del vessant esquerre del torrent Mal. Des de Cambrils cal prendre la carretera cap a Solsona, pel pont del Clop, arribarem a Serra Seca i ens desviarem pel camí a la Móra Comtal. Baixarem pel camí, no apte per a turismes i passarem pel costat de l'església romànica de la Salze i continuarem baixant fins el proper revolt a l'esquerra, abans d'arribar a uns magatzems dedicats a l'agricultura. Seguirem per un camí de bosc a la dreta, al costat mateix del revolt esmentat, que creua una rasa i s'enfila fins a un camp. Aquí deixarem el cotxe i a peu entrarem pel mig de la rasa amunt, entre les grans parets de conglomerat. Després d'una hora caminant, haurem pujat un desnivell de 100 metres havent superat tota classe d'obstacles: salts d'aigua, tolls, parets, esbarzer, grimpades, etc. i pujarem a mà dreta el marge esquerre de la rasa, un desnivell aproximat de 100 metres, grimpant fins al peu de la gran balma. Cal dir que els primers exploradors (ERE – CEC, EDES, EDECA i CE Pirenaic, 1964) van anar per la via directa i des de Cambrils es van acostar a la part superior del cingle i amb l'ajut de 60 metres d'escales “elektron” van baixar fins a la boca de la balma.

Les primeres dades que coneixem són les de l'exploració que l'any 1964 van realitzar membres de l'ERE – CEC, EDES, EDECA i CE Pirenaic, i encara que de forma molt mínima van aparèixer al primer volum del Catàleg Espeleològic de Catalunya (1978), tot situant-la al municipi d'Oliana, a poca distància del límit comarcal amb el Solsonès. Ara podem ampliar la informació amb la topografia apareguda a l'arxiu de l'ERE – CEC i que havia restat inèdita.
Un cop penjada la fitxa a Espeleoindex, el company Jordi de Valles ens alerta que podria tractar-se de la mateixa Espluga del Duc que van explorar el 1995 membres del Centre Excursionista del Solsonès i que ell inclou al seu catàleg del Solsonès, al municipi d'Odèn.
Comparades les dues topografies comprovem que efectivament, ha de tractar-se de la mateixa cavitat, encara que amb una interpretació topogràfica molt diferent (incloem les dues i que cadascú tregui les seves conclusions). Després d'una conversa amb l'Oleguer Escolà, autor de la primera topografia, ja no ens queda cap dubte. A més, podem saber que en un primer moment la van anomenar Cova de la Paret, sinònim que fins ara s'atribuïa erròniament a la Cova dels Encantats de Vilamala (explorada el 1965) i que com aquesta van accedir-hi baixant des de la part superior del cingle amb escales.

1. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F: (1978).- “Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 1 (l'Alt Urgell i la Cerdanya)” Ed. Políglota. Barcelona

2. Codina, S. (1997).- “Espluga del Duc”. Corriol (107): 14-15. Centre Excursionista del Solsonès.

3. Ubach, M.; Escolà, O. (1968).- “Operació Solsonès. Campanyes 1962 a 1965 (primera etapa)”. Espeleòleg (5): 158-162. ERE – CEC. Barcelona.

4. Valles, J. de (2009).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 2: 383 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.

• Coordenades i fotografia facilitades per Alfred Montserrat (ERE-CEC)