Espluga de Cuberes

Gegantina balma oberta al llarg del cingle. Presenta dos buits principals, tots dos amb edificacions i que actualment són utilitzats per guardar els ramats d'ovelles i cabres. A l'extrem de la de més a llevant, es troba la petita església romànica de Santa Coloma.
Aquestes balmes segurament ja foren habitades des de la prehistòria i es té constància d'una farga l'any 923. La presència humana està documentada fins al període de la guerra Civil (1936-39).

A la carretera N-260 de Pobla de Segur a Sort, un cop passat el darrer túnel del congost de Collegats, trobarem als 2'5 quilòmetres el desviament cap a Baén, tot seguit un pont creua el riu Noguera Pallaresa i un cop passat s'ha de prendre una pista a la dreta que per un gual creua el riu Major i s'enfila cap el bosc de Pentina tot serpentejant la muntanya. Al quilòmetre 4,6 d'haver iniciat la pista s'arriba a un revolt molt marcat i per damunt d'ell, mig tapat pel bosc, s'observa un gran esvoranc vertical a la paret i coronat per un pont de roca. Es tracta del Salt de la Núvia, possiblement un antic avenc que, per la degradació del cingle ha perdut tota una de les seves parets i curiosament ha conservat tota la seva boca, que resta penjada en forma de pont. Òbviament el nom prové d'una llegenda, estesa a diferents contrades de Catalunya, on una donzella s'estima més estimbar-se que casar-se amb l'home (normalment vell, però ric) que l'obliga la família.
Uns metres més endavant de l'esmentat revolt surt, a la dreta i senyalitzat, el camí que porta a l'Espluga de Cuberes i Solduga.

Gran balma coneguda des de temps immemorials i d'escàs interès espeleològic.

1. Aymamí, G. (1991).- “Excursió a l'Espluga de Cuberes i Solduga. Pallars Sobirà”. Excursionisme (193): 310-315. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.

2. Cortès, M. (2005).- La Serra del Boumort i muntanyes veïnes. 380 pp. Cossetània Edicions. Valls.

• Coordenades i fotografies facilitades per Alfred Montserrat (ERE-CEC).