A la carretera N-260 de Pobla de Segur a Sort, un cop passat el darrer túnel del congost de Collegats, trobarem als 2'5 quilòmetres el desviament cap a Baén, tot seguit un pont creua el riu Noguera Pallaresa i un cop passat s'ha de prendre una pista a la dreta que per un gual creua el riu Major i s'enfila cap el bosc de Pentina tot serpentejant la muntanya. Al quilòmetre 4,6 d'haver iniciat la pista s'arriba a un revolt molt marcat i per damunt d'ell, mig tapat pel bosc, s'observa un gran esvoranc vertical a la paret i coronat per un pont de roca. Es tracta del Salt de la Núvia, possiblement un antic avenc que, per la degradació del cingle ha perdut tota una de les seves parets i curiosament ha conservat tota la seva boca, que resta penjada en forma de pont. Òbviament el nom prové d'una llegenda, estesa a diferents contrades de Catalunya, on una donzella s'estima més estimbar-se que casar-se amb l'home (normalment vell, però ric) que l'obliga la família.
Uns metres més endavant de l'esmentat revolt surt, a la dreta i senyalitzat, el camí que porta a l'Espluga de Cuberes i Solduga.