L'entrada
d'uns 4 metres d'alt, és força estreta. Potser en la part més
espaiosa deu tenir 50 centímetres d'amplada, però la instal·lació
existent ens obliga a introduir-nos per un punt encara més estret. Típica
esquerda dels conglomerats montserratins. La boca és allargada en
vertical i per una curta rampa comunica amb un pou que va reduint
progressivament la secció fins al punt de màxima penetració a –
36 m. En alguns punts apareixen diferents colades parietals. Per
damunt del punt d'entrada, l'esquerda segueix en sentit ascendent un
mínim de 15 metres.
(antigament:
Speophilus kiesenwetteri (Dieck,
1869) (
recol·lecció d'exemplars per Jordi Comas el 12-7-1970)
Amb
la col·laboració de Lluís Auroux (BIOSP)
Última revisió: 2022-04-13 04:42:42
Situació
Carregant mapa...
Des
del monestir de Montserrat (plaça de la Font) pugem les anomenades
Escales dels Pobres, passem pel Pas dels Francesos, Santa Anna i el
camí a l'esquerra que ens portarà a l'ermita-refugi de Sant Benet. A
la propera bifurcació anem cap a l'esquerra remuntant cap el collet
de la Trumfa que deixem a l'esquena enfilant-nos en ziga-zagues.
Passem per un petit mirador i reemprenem la forta pujada per un
entorn un xic selvàtic fins un collet en front de la paret nord de
la Prenyada, creuem un primer barranc i enlairant-nos encara més ens
enfilem per la nova canal, gairebé una escletxa que separa els
Flautats de la Trompa de l’Elefant.
Història
Víctor
Balaguer en la seva obra Guía
de Montserrat y de sus cuevas
(1857) torna a parlar de la seva coneguda visita a les Coves del
Salnitre i com ja era habitual a l'època és d'estil romàntic i amb
un to fantàstic. Però sembla que també parla d'una “rendija que
da acceso a una gran grieta” i la situa a l'interior de l'ermita de
Sant Salvador. Aquesta cita dóna peu a Puig y Larraz a catalogar en
el seu Cavernas y
Simas de España
(1896) una: sima o
grieta de Sant Salvador.
Aquesta cita es va repetint, sense cap dada, al Catàlech
(1897) de Font i Sagué, el Recull
(1909)
de Faura i Sans i arriba fins al catàleg de Termes (1952). Coneguda
de fa molts anys pels escaladors que la coneixien com avenc o pou de
la Trompa (de l'Elefant) i que segurament van donar notícia a
membres del GES – CMB que el març de 1953 van portar a terme la
primera exploració que tinguem notícia. Segurament, els del GES van
recuperar el nom d'Escletxa de Sant Salvador dels antics catàlegs i
la van anomenar així. No tenim gaire clar que sigui la mateixa
esquerda que cita V. Balaguer i que situa dins l'ermita de Sant
Salvador, ja que no és el cas. Potser la informació oral que li van
donar no era gaire fidedigna i volien dir que l'esquerda era vora
l'ermita i no dins. Després de més de 150 anys serà difícil
d'esbrinar...
Malgrat
ser una cavitat prou coneguda, ha estat sempre poc visitada.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Valles, Jordi de (1981).- “Recull de cavitats catalanes” Exploracions (5): 91-102. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona
Valles, Jordi de (2016).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol:5, 560 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona
Dades inèdites arxius GES-CMB i ERE-CEC
Més dades i fotografies boca extretes del web: espeleodijous.cat (Apunt del 14-12-2017)
