Els Covarrons

Covarró nº 1: S'ha de fer una escalada per arribar a la seva boca. De moment, inexplorat.
Covarró nº 2: A 5 metres del nº 1. Una boca d'1,40 x 1,13 metres accedeix a un minúscul refugi de 1,70 metres de fons, amb lleu inclinació ascendent.
Covarró nº 3: A la mateixa feixa que el nº 2, una mica més a l'E. La seva boca es troba amagada per la vegetació.
Altra minúscula cavitat, petit cau de animalons. La boca fa 2,60 metres d'amplada per 0,70 metres d'alçada. Es tracta d'un únic conducte de 3 metres de recorregut.
Covarró nº 4: A la mateixa feixa i una mica més a l'E del nº 3.
Una boca d'una vintena de metres d'amplada per 5,90 metres d'alçada ens dóna a una única sala inclinada de 13 metres de recorregut. Al final la cota es de +3 metres. Un margalló creix a dins, i a l'entrada hi ha un parell de blocs de grans dimensions.
Com a curiositat, trobem una inscripció mig esborrada dins d'un cercle: K-1. Sembla algun tipus de catalogació.
Covarró nº 5: A 5 metres a l'E del nº 4.
Petita cavitat amb algunes formes litogèniques, consta d'un petit corredor que accedeix a una saleta de 3 x 2 metres.
Covarró nº 6: Des del Covarró nº 5 anirem direcció E, ascendint per la feixa, i a uns 5 minuts trobem aquesta balma. (Sinònim: Cova de la Figuereta).
Balma amb una boca d’uns 15 metres d’amplada i 5,80 metres d’alçada. La sala d’entrada té uns 13 metres fins al fons, on trobem un petit conducte d’uns 5 metres, on finalitza la cavitat.
Al mig de sala hi ha una esquifida figuera, i a la dreta un esbarzer.
La curiositat més remarcable de la cavitat es una antiga basseta excavada al terra, de forma quadrangular i parcialment calcificada, amb la finalitat de recollir el petit degotall d’aigua del sostre.
Covarró nº 7: A 5 metres a l’E del nº 6.
Amb una boca de 8 metres d’amplada per 1,20 metres d’alçada, on trobem una gatera als 1,70 metres. Aquesta gatera, de 0,30x0,50 metres ens porta a una cambreta d’uns 1,70 metres de diàmetre.
Covarró nº 8: Pujant per la mateixa feixa, i a l’E del nº 7.
Amb una boca de 16 metres d’amplada per 4 metres d’alçada, observem dues galeries. La que queda més a l’esquerra es troba amagada per uns ufanosos margallons. Aquesta galeria, es inclinada, te uns 5 metres i al seu final, després d’un petit ressalt es visualitza la continuació, malgrat que el pas s’hauria de forçar. També existeix una minsa comunicació a la dreta que dona a la balma per una finestreta de 0,15 x 1 metre.
A la dreta tenim una petita gatera d’un parell de metres. Superat un ressalt de +1,40 metres, arribem al punt més alt de la cavitat (+3 m), on a l’esquerra veiem la finestreta esmentada abans.

Des de la carretera de la urbanització Ratpenat a la Pleta, estacionarem l'automòbil, on hi ha la cadena que tanca la pista que des de Canópolis va als repetidors de la serra dels Pins, continuarem caminant per l'esmentada pista, i abans d'arribar al puig Agut baixarem cap a la llera del fondo de les Coves. Continuarem aigües avall fins a arribar a una carena situada al límit de l'explotació de la pedrera de "Les Coves" propietat de la multinacional LAFARGE. Pujarem la carena i per una tartera arribarem a la primera cinglera, la base d'aquesta primera cinglera no té cap cavitat, així que anirem a la part esquerra per a pujar a la part superior. Només pujar trobem els Covarrons nº 1 i nº 2, a 5 metres de distància l'un de l'altre.
Aquests és l'itinerari més recomanat i malgrat això és dur. Sense camí i tot el terreny ple d'esbarzers fa poc suggestiva la visita a aquestes petites cavitats.

La primera cita d'aquestes modestes cavitats la fa Font i Sagué en el seu Catàlech (1897) sense donar cap més dada que el nom: Covarron. Altres autors posteriors es limiten a donar aquesta mateixa cita. A les primeres edicions del mapa 'Garraf' de l'Editorial Alpina(1950-61), N. Llopis cita: Covarrón i ja diu que es troba al Fondo de les Coves, a una alçada de 310 metres i amb una interrogant en l'apartat del recorregut i, encara que no les situa en la cartografia d'aquells temps, sí apareix el topònim Covarrons en el coster del costat S del Pla del Senyal.
Quan no existia la carretera provinent de la urbanització Rat-penat, l'accés es feia a peu des de Garraf per la Serra dels Pins i poc abans de la Pleta es divisaven de lluny les boques dels Covarrons, cosa que moltes vegades feia comentar a més d'un: 'Algun dia hauríem d'anar a mirar aquests forats'. Però mai vam conèixer ningú que fes l'intent. Pel que sembla, cap a l'any 1964, uns excursionistes del Centre Excursionista de l'Espanya Industrial sí que hi van anar i van visitar quatre cavitats, tot trobant algunes petites restes d'interès arqueològic (Ampurias nº 26-27, 1964-65). Quan cap a 1970 va començar a funcionar la carretera, aleshores encara sense asfaltar, els espeleòlegs van deixar de freqüentar l'antic camí i la visió llunyana dels Covarrons.
Anys més tard i amb totes les pedreres del voltant en plena producció i un frenètic avanç de la línia d'explotació va fer pensar, sense comprovar-ho in situ, que les cavitats havien desaparegut (JM. Miñarro: Inventari Espeleològic de Catalunya-3, 1994).
No és però fins el 2014 que, membres del GE Badalona, intenten arribar als Covarrons. L'accés és molt complicat i en les dues primeres temptatives no ho poden assolir. A la tercera, a finals de setembre del 2014, i des de l'itinerari descrit, dos membres del GE Badalona i dos del CE de Castellar del Vallès poden arribar a l'objectiu no sense moltes dificultats. La recerca dóna com a resultat la catalogació ben documentada de les vuit petites cavitats.
Nota d'Espeleoindex: En el documentat treball del company Enric Porcel, fa esment d'una balma situada vora l'itinerari cap als Covarrons que suposa podria tractar-se de la Cova dels Bous, citada també per Font en el seu Catàlech (1897) i on textualment diu:
Garraf. 197) — Covarron.
198) — Cova des Bous. — Ab aquestos noms estàn assenyalats altres tants avenchs en lo Mapa de les Costes de Garraf del any 1586, existent en l'Arxiu de la Seu de Barcelona y reproduhit per la Crónica Cientifica.
No sabem qui i basant-se en què, va pensar que si els Covarrons estaven al Fondo de les Coves, la següent cavitat que cita Font també, i així va aparèixer en alguns llistats de cavitats del Garraf. Nosaltres tenim una altra hipòtesi: En les primeres edicions del mapa 'Garraf' de l'Editorial Alpina, N. Llopis també relaciona la Cova dels Bous i la situa a Garraf (suposem que referint-se al poble) i amb dues interrogants sobre l'alçada i el recorregut. En un magnífic treball de Frederic Malagelada: L'antic camí de les costes de Garraf i el seu entorn. Grup d'Estudis Sitgetans, 1985, parla de la cala de Bous (possiblement amb referència al cranc conegut com bou o bou de mar) que és on els anys 1902-1903 es va construir l'antic port de Garraf. Podria ser que en aquest punt es trobés la cova del mateix nom i desaparegués amb la construcció del port? Difícilment arribarem a esbrinar-ho.