el Pont Cabradís

Fenomen paracàrstic format en un tram engorjat del riu Aigua de Valls on s'ha acumulat un tap d'enderrocs de conglomerats, que han estat excavats pel torrent i cimentats per importants dipòsits de travertins.
Es tracta d'un túnel d'una alçada i amplada màxima de l'ordre dels 7 metres i una llargada de 45 metres, per on circulen les aigües d'aquest riu que neix al Berguedà i va a donar al Cardener (Solsonès).
Per la part exterior del sostre creix la molsa per on regalimen les aigües infiltrades procedents dels aiguamolls superiors. Segueix una orientació N-S i tot el seu pis es troba envaït per l'aigua del riu, amb una fondària màxima propera als 2 metres en el lloc més profund. Àdhuc en èpoques de baix cabal cal banyar-se de cap a peus si es vol travessar de banda a banda.

En el quilòmetre 20,600 de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys (LV4241) surt a la dreta una carretera que porta a Sisquer. Des d'aquí (ara ja per pista), i un quilòmetre més endavant, cal deixar el desviament a Montcalb i trencar a l'esquerra (rètol indicador: Cal Vallonga, Molí de la Corriu, Pont Cabradís). Poc més de 5,500 quilòmetres més enllà surt un desviament que porta al molí de la Corriu (aquí trobem l'extrem superior del primer dels dos petits embassaments que es van construir al riu Aigua de Valls), cal seguir recte uns 900 metres més i s'arriba al final de la pista, punt on s'inicia un petit camí que segueix el vessant esquerre del riu, tot travessant el Torrent Fondo, que apareix per la dreta, fins arribar en un quart d'hora més a un pla petit entre el bosc, on neix una petita font junt amb d'altres petites surgències que formen rierols. Estem situats damunt del Pont Cabradís. Per arribar a la boca inferior cal seguir una vintena de metres el camí a l'esquerra (direcció S) pel mig del bosc i baixar el vessant dret per un corriolet molt vertical, que permet superar els 30 metres de desnivell fins al llit del riu.
Si volem arribar per l'exterior a la boca superior, és un xic més complicat, ja que aquesta s'obre en un tram engorjat del riu i caldria fer una desgrimpada delicada. El més senzill és seguir un sender poc marcat uns 200 metres cap al nord, paral·lel al riu i aigües amunt, fins a un punt on aquest caminoi comença a baixar suaument i arriba al nivell de l'Aigua de Valls. Només cal girar riu avall per l'interior del barranc, mullant-nos els peus i retrocedint el que ens havíem allunyat per l'exterior, fins a endinsar-nos a la cova.
Coordenades molt aproximades.

Fenomen conegut des de temps immemorials. Ha estat descrit en diferents treballs de caire excursionista, entre el quals caldria destacar la formidable guia Alt Berguedà i Cardener, d'Agustí Jolis i Mª Antònia Simó editada pel Centre Excursionista de Catalunya el 1965.
No és però, fins el 13 de setembre del 1996, que és topografiada per Jordi Lloret (SIE) i Montserrat Ubach (ERE).


Toponímia: En alguna ocasió aquest poc freqüent topònim de Cabradís ha estat traduït per Quebradís (potser amb la bona intenció, encara que pot reeixida, de donar un significat semblant a trencadís).
Consultada l'extraordinària obra de Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae, vol. III, ens dóna la següent etimologia: “Del llatí CAPR-ARICIUM, que deriva de CAPRA 'cabra', amb dissimilació, aplicat a un engorjat on només passen les cabres”.

1. Lloret, Jordi (2002).- “El Pont Cabradís i el Torrent Fondo. Un matí ben aprofitat a l'Aigua de Valls (Gósol, Berguedà).” EspeleoSie (34): 37-42. SIE – CE Àliga. Barcelona.

· Fotografies facilitades per Jordi Lloret (SIE del CEA)