el Brogit

Pouet d'uns 4 metres de fondària, tot sovint inundat. En algunes èpoques es pot trobar sec, però al fons del pou es troba una gatera molt estreta i normalment inundada. Es té notícia que es va arribar a superar aquest pas, accedint a una estreta galeria d'uns 15 metres de llarg i que dóna a un pou cec, al que segueix una esquerda molt estreta.

Des de la carretera C-55 a l'alçada de Castellbell i El Vilar, ens desviarem per la carretera BV-1123 en direcció a Marganell, a l'alçada del quilòmetre 4,7 ens desviarem a l'esquerra per la carretera BV-1122, passat el quilòmetre 2 a l'alçada del cementiri de Sant Cristòfol ens desviarem a l'esquerra pel carrer del Mas Enric, en arribar a la primera cruïlla seguirem a l'esquerra i en la següent cruïlla seguirem a la dreta pel carrer del Cau fins al final. Caldrà baixar a la llera del Rasot del Colomer (ICGC), i seguir-lo aigües avall durant una vintena de metres, on trobarem a la dreta de la riera la boca de El Brogit.
Un altre accés és per la carretera de Monistrol al monestir de Montserrat, pocs metres després de passar el revolt de la paella, surt a la dreta una carretereta veinal (BV-122) que, tot passant pel mas de la Calsina arriba al cementiri i l'església de Sant Cristòfol, a partir d'aquí cal seguir les indicacions anteriors.

Coneguda des de temps immemorial a la zona. La primera notícia de caire espeleològic és una nota apareguda el 1965 a Geo y Bio Karst i realitzada per membres de l'EDES – CECB (Manresa).  El 1980 un col·lectiu de Castellbell i el Vilar donen a conèixer en una publicació local acabada d'estrenar i amb el nom de El Brogit, fan una detallada descripció de les exploraciones portades a terme i que arribaren a un punt que mai més s'ha pogut accedir.
Cap al 1989 membres del l'EC de Gràcia s'interessen per aquest petit fenomen i fan un detallat treball del seu funcionament i evolució.

1. Cardona, F. (1988).- “El Brogit. Sant Cristòfol de Castellbell”. Exploracions (12): 29-31. EC Gràcia. Barcelona.

• Coordenades i fotografies aportades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC). Actualitzat el març de 2021.