Coves del Llorito

Cova Gran del Llorito: Les perforacions han format una sala de 25m d'ampla per 35m de fons i 12m d'alt, amb columnes de la mateixa roca com un sistema d'apuntalament.
Cova 2 del Llorito: Forma una sala de 35m d'ampla per 28m de fons i 8m d'alt.
Cova 3 del Llorito: Sala de 20m d'amplada per 28m de fons i 6m d'alt.
Cova 4 del Llorito: Aquesta cavitat es diferencia de les altres. Forma una saleta en rampa de 6m d'amplada per 9m de fons i 7m d'altitud, aquí trobem una galeria penjada de 1,5m d'alt per uns 12m de longitud.

Per la banda del darrera del cementiri de Tarragona surt el camí que és conegut amb el nom de les coves del Llorito (GR-172/GR-92) que es dirigeix al Santuari de Loreto. A un km, aproximadament, des de l'inici del camí, surt un corriol a mà dreta, mig amagat per la vegetació, que puja al costat d'un mur d'una finca particular. Ascendirem uns 40m i trobarem la primera cova (1), les altres les trobarem al peu de la cinglera.
Les coordenades corresponen a la cova principal, la Cova Gran del Llorito.

Encara que no s'ha efectuat una intervenció arqueològica d'importància en aquest conjunt de cavitats i entorn, es pensa que foren els romans els primers en fer extraccions subterrànies a la pedrera. Aquestes continuaren a l'edat mitjana i fins a èpoques més properes.
Marcos Vitruvio Polion, arquitecte, enginyer i escriptor romà del segle I a C, ja escriu sobre les pedreres subterrànies de roca de tosca calcària que eren més fàcils de treballar. El sistema d'excavació subterrània encara que molt més costós era freqüent a l'antiguitat. Es troben suficients exemples d'aquest tipus d'extracció (fossae) durant l'època romana a diversos llocs, que en molts casos seguiren amb les mateixes tècniques en èpoques posteriors.
Espeleològicament són citades per Puig y Larraz al seu catàleg de Cuevas y Simas de España (1896), ja diu que són pedreres subterrànies. Al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1897), Font i Sagué recull la cita de Puig sense ampliar aquesta referència.
A més de les diferents utilitzacions que se li han donat a les coves al llarg del temps, aquestes foren resguard de tarragonins durant la guerra civil fent-les servir com a refugi antiaeri.
A l'Inventari de Jaciments Arqueològics, les pedreres i coves del Llorito figuren amb el número d'ordre 1.17.4, i es qualifica el seu estat com a dolent.
La premsa tarragonina també s'ha fet ressò de l'estat lamentable en que es troben les Coves del Llorito.