Espeleo World

Coves de Sitges

Conjunt de petites coves i balmes a la zona de la Punta de les Coves (Sitges)


Des de l'extrem occidental a l'oriental de l'anomenada Punta de les Coves es troben les següents cavitats:


  1. Coveta de la Platja de Rosés: Petita balma d'erosió excavada en materials de sediment.

  2. Cova Ensulsiada o Ensorrada: Restes d'un antic cavernament pràcticament desaparegut pels despreniments de roques que el fan impenetrable.

  3. Els Bufadors: Són dos conductes subaquàtics on només es pot entrar capbussant en mar encalmada. Es diuen així per uns forats que tenen a la part superior que bufen i xiulen quan el mar està embravit.

  4. Cova Llarga: Veure fitxa de la Cova del Gegant – Llarga.

  5. Cova del Gegant: Veure fitxa de la Cova del Gegant – Llarga.

  6. Cova dels Musclos: Presenta una boca molt ampla i un curt recorregut d'uns 10 metres.

  7. Cova Verda: Veure fitxa

  8. Coveta dels Còdols: Prop de la Cova Verda i al costat d'una platgeta plena de còdols. Conducte d'uns 4 metres de llarg. Tenia un petit jaciment avui dia desaparegut.

  9. Cova de la Masia de les Coves o Cova Oriental: Sota la desapareguda masia i només s'albira des de l'interior del mar. Petita galeria d'uns 4 metres de llarg.

  • Tipo: Cova
  • Municipi: Sitges
  • Comarca: Garraf
  • Unitat: Baix Foix, el
  • Recorregut: 10 metres
  • Desnivell: 0 metres
  • Granunitat: Serralada Litoral
  • Litologia: Calcàries
  • Bio:
  • Última revisió: 2012-11-17 12:42:56

Situació


A ponent de la desembocadura de la riera de Ribes (límit natural de l'anomenat massís de Garraf). Des de Sitges cal anar cap al Club de Golf Terramar i seguir paral·lel la Platja de Santa Margarida fins a la discoteca Atlàntida i la platja de les Coves. Des d'aquí cal seguir tota la zona rocosa arran de la línia de costa fins arribar al sortint anomenat Punta de les Coves. Al llarg d'aquest recorregut i a nivell de mar es troben totes les cavitats.

Història


Conegudes des de temps immemorials. L'acadèmic i vilanoví d'adopció, Teodor Creus i Corominas, va publicar l'any 1893 un recull de llegendes i tradicions: “Set Contallas del Temps Vell”, on apareix un poema titulat: “Las Covas de Sitges” i que recull una història plena de llegendes, bruixes i gegants que feien vida en aquestes coves.
La primera cita espeleològica és de Font i Sagué en el seu Catàleg (1897), on fa una breu referència com: “Les Coves (Sitges): Són socavacions fetes per les ones entre dita població i Sant Pere de Ribes”. Més tard, Faura i Sans en el seu Recull (1909), afegeix el Forat de les Coves (entrada superior de l'anterior); sens dubte es refereix a la boca d'avenc de la Cova del Gegant.
L'any 1956, membres de l'Agrupació Muntanyenca de Sitges comencen les primeres excavacions de l'important dipòsit quaternari de les coves, especialment de la Cova del Gegant. Dos anys més tard, el 1958, continuen els treballs membres del Museu V. Balaguer de Vilanova.
L'estudiós vilanoví Antoni Ferrer cataloga totes les cavitats del sector i posa nom a cadascuna de les petites cavitats innominades.

Topos

topo Coves de Sitgestopo Coves de Sitges

Media

Biblio

  1. Ferrer, A. (1966).- “Las coves de Sitges” Cavernas (7): 216-219. Grup d'Espeleologia de Badalona.
  1. Petit, Mª A. Petit; Rovira, J. et al. (1980).- “El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes de neolític i l'edat del bronze a Catalunya”. Quaderns de treball (3): 83 pp. Inst. de Preh. i Arq. de la Diputació de Barcelona – Dep. de Preh. i Arq. de la Universitat Autònoma de Barcelona.
(Aquest treball inclou un capítol redactat per Antoni Ferrer: “Les coves de Sitges i els seus voltants”, que amplia i actualitza el publicat per ell mateix a Cavernas l'any 1966).