Coves de Sant Magí de Brufaganya

Conjunt de petites coves oratori per sobre del santuari de Sant Magí (Pontils)

La cova núm 1 té uns 3 metres d'amplada per 4 de fondària i uns 2,5 d'alçada i en el seu interior es troba l'ermitatge o capella de Santa Caterina (1607). S'observa la paret lateral construïda amb pedra petita unida amb morter i el sostre que fa una volta resseguint la roca de la cova.
La cova núm 2 té 7 metres de fondària per uns 6 d'amplada i uns 3 d'alçada. Segons uns autors és dedicada a Sant Domènec, i segons altres, a Sant Jacint. Es conserven uns panys de parets construïts amb morter sorrenc. La cavitat es troba enlairada cosa d'un metre i mig sobre el camí.
La cova núm 3 és la coneguda com a Santa Cova o de Sant Magí. D'uns 9 metres de longitud, uns 3 de fondària i 2,5 d'alçada. Situada a uns 40 metres de la nº 2, al final de les escales excavades a la roca i penjada al mig de la cinglera. De difícil accés ja que l'únic pas és per mitjà dels esmentats graons. La tradició diu que hi va viure el sant durant 30 anys, fent penitència i després fou convertida en oratori.
Existeixen altres balmats que sembla van donar aixopluc a sengles oratoris.

• Tipo: Cova
• Municipi: Pontils
• Comarca: Conca de Barberà
• Unitat: Bloc del Gaià
• Recorregut: 7 metres
• Desnivell: 0 metres
• Granunitat: Serralada Prelitoral
• Litologia: Calcàries
• Bio:
• Última revisió: 2017-04-24 06:52:13

Situació

Per la carretera que des de Santa Maria de Miralles o de la Llacuna va cap a Santa Perpètua de Gaià, es troba, gairebé a l'alçada de Valldeperes, el trencall que porta al Santuari de Sant Magí de Brufaganya.
Les cavitats es troben en l'anomenat cingle de les coves i de les capelles, el qual es situa al capdamunt del santuari. Per arribar-hi cal anar al proper transformador i en aquest punt es deixa una pista a la dreta i es puja per un corriol que surt a l'esquerra pel mig del bosc. Abans d'arribar a la cinglera cal seguir un corriol a l'esquerra que en portarà a la primera de les coves.
Coordenades aproximades

Història

Conegudes des de temps immemorials. La Cova de Sant Magí ja és citada a alguns dels antics catàlegs (Puig y Larraz, 1896; Ferraté, 1918). 

Topogràfics

Fotos

Bibliografia

1. Aymamí, G. (2001).- “Els eremitoris troglodítics de Sant Magí de Brufaganya”. VIII Jornades de Literatura Excursionista. Vol I: 57-65. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.