La
cova núm 1 té uns 3 metres
d'amplada per 4 de fondària i uns 2,5 d'alçada i en el seu interior
es troba l'ermitatge o capella de Santa Caterina (1607). S'observa la
paret lateral construïda amb pedra petita unida amb morter i el
sostre que fa una volta resseguint la roca de la cova.
La
cova núm 2 té 7
metres de fondària per uns 6 d'amplada i uns 3 d'alçada. Segons uns
autors és dedicada a Sant Domènec, i segons altres, a Sant Jacint.
Es conserven uns panys de parets construïts amb morter sorrenc. La
cavitat es troba enlairada cosa d'un metre i mig sobre el camí.
La
cova núm 3 és
la coneguda com a Santa
Cova o de Sant Magí.
D'uns 9 metres de longitud, uns 3 de fondària i 2,5 d'alçada.
Situada a uns 40 metres de la nº 2, al final de les escales
excavades a la roca i penjada al mig de la cinglera. De difícil
accés ja que l'únic pas és per mitjà dels esmentats graons. La
tradició diu que hi va viure el sant durant 30 anys, fent penitència
i després fou convertida en oratori.
Existeixen
altres balmats que sembla van donar aixopluc a sengles oratoris.
Per
la carretera que des de Santa Maria de Miralles o de la Llacuna va
cap a Santa Perpètua de Gaià, es troba, gairebé a l'alçada de
Valldeperes, el trencall que porta al Santuari de Sant Magí de
Brufaganya.
Les
cavitats es troben en l'anomenat cingle de les coves i de les
capelles, el qual es situa al
capdamunt del santuari. Per arribar-hi cal anar al proper
transformador i en aquest punt es deixa una pista a la dreta i es
puja per un corriol que surt a l'esquerra pel mig del bosc. Abans
d'arribar a la cinglera cal seguir un corriol a l'esquerra que en
portarà a la primera de les coves.
Coordenades
aproximades
Conegudes des de temps immemorials. La Cova de Sant Magí ja és citada a alguns dels antics catàlegs (Puig y Larraz, 1896; Ferraté, 1918).
Copyright © Espeleoworld 2022.