Coves de Sant Magí de Brufaganya

Cova nº 1: Darrere hi ha la capella de Santa Caterina. “D'uns 3 m d'amplada per 4 m de fondària i uns 2,5 m d'alçada. S'observa la paret lateral construïda amb pedra petita unida amb morter i el sostre que fa una volta resseguint la roca de la cova." Actualment DESAPAREGUDA. Cova nº 2 o de Sant Domènec: Té uns 7 m de fondària per uns 6 d'amplada i uns 3 m d'alçada. Es conserven uns panys de parets construïts amb morter sorrenc, ha estat emprada com habitacle, llevat d'algunes pedres el sòl és pla. La cavitat està enlairada cosa d'un metre sobre el camí. S'observa el rebaix per encaixar-hi la porta, en aquest punt el sòl és enllosat. Cova nº 3 o de Sant Magí o Cova Santa: D'uns 9 m d'amplada, uns 4 m de fondària i 3 m. d'alçada. El sòl és pla, en un costat s'observa una paret que tancava el recinte, enmig tant al sòl com en el sostre hi ha l'arrencada d'una paret, així com un forat, aprofitant la roca, utilitzat com a fornícula. Gavín l'esmenta com a Santa Susanna i publica una fotografia on s'aprecien les parets i la porta. Cova nº 4: La primera edificació que trobem són les restes de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut, anteriorment dedicada a la Mare de Déu del Roser, troglodítica edificada a frec de la roca que forma una de les parets laterals. En 1570 s'hi establí la confraria del Roser pels frares residents a sant Magí, en ser aquesta transferida al santuari, canvià de nom, a partir de llavors tan sols hi residí un ermità. Gavín publica una foto on es diu que està en ruïnes, però conserva la part frontal on s'observa la porta i una finestra, en l'actualitat aquesta ha desaparegut i només resta en peu la paret lateral i la posterior. Al darrere es veuen el que eren uns petits horts i una coveta de 2,5 m aprofitada com a magatzem. Cova nº 5: Tornant enrere, després de les escales, trobem un corriol a la dreta que s'endinsa pel bosc, a frec de cinglera, seguint-lo podem veure tres coves més. La primera que trobem és la que anomenem cova núm. 5. Es tracta d'una caverna d'uns 2 m de fondària, uns 6 d'amplada i uns 3,5 m d'alçada. Cova nº 6: Si seguim resseguint la base del cingle, trobem les dues darreres cavitats, (coves núm. 6 i 7) que des del punt de vista espeleològic són les més interessants. Estan situades una al costat de l'altra. Hi ha restes de parets a l'entrada i tapant un forat lateral, cosa que ajuda a creure que deuria estar habitada. En la paret del fons hi ha escrits tres noms amb la data de 1890, pel tipus de cal·ligrafia creiem que molt bé poden datar d'aquesta època. Cova nº 7: És la de majors dimensions, té uns 15 m de recorregut i mesura uns 6 m de fondària per uns 2 d'alçada. Existeixen altres balmats que sembla van donar aixopluc a sengles oratoris.