Interessant i conegudíssima cova de 184 m. de recorregut a Mura (Serra de l'Obac)
La
cova consta d'una única galeria, amb uns corralons laterals i
seguint una direcció general N-S.
Un
cop travessada la boca, una petita rampa porta de ple a l'ampla
galeria d'on hi sobresurt al bell mig una columna estalagmítica. Al
sostre, al voltant d'aquesta columna es troben un conjunt
d'estalactites que són les úniques que es conserven senceres a la
cavitat. Seguint la galeria, aquesta s'estreny una mica i pel cantó
esquerre hi han uns passadissos paral·lels a la galeria principal,
que tornen a aquesta al cap d'uns 15 metres. La cova es va fent més
estreta i el pis inclinat. Al sostre ja no hi han senyals de
formacions estalactítiques, però en canvi encara es conserven,
malgrat les accions vandàliques, unes cristal·litzacions
d'aragonita molt interessants (per a més informació d'aquestes
formacions veure el blog: espeleobloc
(23-1-2013).
El
sostre va baixant però, de sobte, es torna a enlairar i galeria
torna a guanyar amplada i es poden tornar a observar formacions
parietals. La punta d'una d'elles era anomenada per la gent de Mura
com el cocodril i una altra
el camell. Passat
aquest punt cal remuntar uns blocs per arribar tot seguit al tram
final de la cova.
Tipo: Cova
Municipi: Mura
Comarca: Bages
Unitat: Obac, Serra de l'
Recorregut: 184 metres
Desnivell: 8 metres
Granunitat: Serralada Prelitoral
Litologia: Conglomerats
Bio:
Última revisió: 2013-04-19 08:18:49
Situació
Carregant mapa...
Des del Centre d'interpretació de
Mura (Consorci de les Valls de Mura), travessem la riera de Nespres i
trobarem la fita d'inici d'itinerari.
Seguim
un estret corriol que s'endinsa en un bosc esclarissat d'alzines i
pins, tot ascendint paral·lel al curs de l'aigua. Poc després
trobem una bifurcació que cal seguir a l'esquerra. Més endavant
travessem un petit torrent i entrem al llit del torrent d'en Reixac,
i tornarem a sortir més endavant per un nou sender a la dreta en
sentit de la progressió. Seguim camí amunt, travessarem una pista
forestal (que va al Puig de la Balma), que ignorarem. Després d'una
estona arribarem a un encreuament de camins, prenem el de l'esquerra
que porta directament a les coves de Mura, que estan tancades per una
porta metàl·lica.
Per
visitar-la cal demanar la clau al Centre d'Interpretació de Mura.
Història
Es diu que cap a l'any 1850 un pagès
de Mura veia que tot sovint els ocells anaven i venien i
desapareixien per entremig d'unes bardisses, al peu d'unes roques.
Ple de curiositat van remenar entre les bardisses i va veure un forat
per on s'hi entrava molt just. Van eixamplar l'entrada i en poc temps
la cova va ésser molt visitada.
La primera referència escrita sobre
la cavitat la dóna Casiano del Prado el 1864 i tot seguit apareix a
tots els antics catàlegs espeleològics posteriors (Puig y Larraz;
Font i Sagué; Faura i Sans), essent esmentada i visitada diferents
vegades per membres de l'incipient moviment excursionista català de
finals del segle XIX.
Sembla que la primera visita
espeleològica fou la realitzada per M. Faura i Sans l'agost del
1908. L'abril del 1911, un grup de membres del novell Centre
Excursionista de Terrassa, dirigits per Domènec Palet i Barba van
fer una excursió de caire científic i entre d'altres objectius van
visitar la cavitat, tot fent el primer croquis topogràfic que es
coneix. Els resultat d'aquesta excursió es recullen en el treball
“Excursió geològica i espeleològica a Mura i contorns”.
Degut al poc respecte de la gent que
la visitava, l'any 1919 el propietari dels terrenys on es troba la
cova, Sr. Armengou, de Manresa, va fer tancar la cavitat tot
posant-hi una porta. La clau la tenia el masover Francesc Piqué, de
la masia de la Vila. S'establiren unes tarifes de preus (fins a dos
visitants: 1 pesseta per cap; fins a cinc, 75 cèntims; fins a dotze,
50 cèntims i en passant de dotze hi havia rebaixa de preus
proporcional al nombre de visitants. Al cap dels anys aquella porta
va desaparèixer i la reixa actual es va col·locar cap a mitjans
dels anys 1980.
El 4 de març del 1934 fou visitada
i estudiada per un nodrit grup de membres del Club Muntanyenc
Barcelonès, que l'any següent van publicar un detallat treball
sobre la cavitat.
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Llopis
Lladó, N. (1935).- “Cova de Mura”. Sota
Terra (II):
29-37. Club Muntanyenc Barcelonès.
Vives,
Salvador (1980).- “ Les cavitats dels contorns de Mura” Arxiu
del Centre Excursionista de Terrassa
(22): 215-223. Centre Excursionista de Terrassa
Coordenades,
situació i fotografies extretes del blog: Espeleobloc
(dies
21 al 24-1-2013)