L'il·lustre reusenc Cels Gomis (1841-1915), enginyer de carreteres i folklorista, en una excursió a les valls del Foix el dia 18 de desembre del 1885, anant dalt la tartana que el portava de Pontons a Torrelles va veure unes coves penjades en un cingle proper. En un article que va publicar al Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana (XI, 1886) parla de quatre coves de difícil accés, penjades en un cingle i per damunt d'unes vinyes. La informació sembla donada per referències orals i en cap moment els hi dóna un nom.

Puig i Larraz, en el seu Cavernas y Simas de España (1896), recull aquesta informació i les cataloga com a Coves de les Vinyes, tot situant-les a Pontons. En els catàlegs posteriors, Font i Sagué; Faura i Sans, repeteixen aquesta informació.

No sabem quan es van fer les excavacions arqueològiques, però possiblement serien en la mateixa època que la de la veïna Cova de la Masia.

Durant la Setmana Santa del 1972 són visitades per membres de la SIE – CEA que davant el desconeixement d'altres dades, les bategen com Baumes nº 1 i nº 2 del riu Pontons. Per la topografia (inèdita fins ara) i la situació que van fer sobre el mapa es tracta de les coves de les Vinyes.

El 1986 és visitada per G. Aymamí (SIRE – UEC Sants) que publica les úniques dades més concretes que coneixem.