Coves de les ànimes

La boca normal d'accés (Ànimes I) té unes dimensions de 2,5 per 1 metre i està orientada S30O, direcció que segueix la galeria d'entrada en els seus primers 18 metres i varia lleugerament en els 17, 5 metres següents fins arribar a un primer encreuament. Les dimensions són modestes en tot el seu recorregut, a excepció del tram final on tan sols arriba a una alçada de 0,5 metres.
A la dreta de la galeria es troba aquesta primera intersecció que dóna pas a una galeria de 12,5 metres de longitud i una amplada mitjana de 0,8 metres. Al seu extrem desemboca en una galeria ortogonal; a la dreta segueix uns 6 metres més amb petits ressalts originats per les formes pavimentàries.
A l'esquerra de l'encreuament la galeria es troba dividida per un diafragma estalagmític que la fa transitable tant per la part inferior com per la superior en els primers metres i segueix durant poc més de 25 metres i la diàclasi estructural es troba inclinada cap al SE. Un nou encreuament al seu extrem origina dues petites galeries oposades que acaben curullades per sediments.
Situant-nos de nou a la galeria d'entrada, a partir del primer desviament, la galeria segueix amb bones dimensions i ben aviat surt una nova galeria a l'esquerra que porta a l'exterior per la segona boca penjada al cingle. La galeria principal encara segueix uns metres més i tot seguit es divideix en dos que van minvant considerablement les seves dimensions; el de la dreta resta curullat per sediments i el de l'esquerra resta taponat per una potent colada estalagmítica que fins el febrer del 2012 barrava el pas a la galeria que correspon amb l'anomenada Cova de les Ànimes II (pas Boixader).


Per una boca de 10 x 1,4 metres penjada en el cingle (Ànimes II) dóna inici una galeria que al 6 metres es troba interceptada per una altra d'ortogonal d'uns 14 metres de longitud. Continuant per la galeria d'entrada, uns 10 metres més després de l'encreuament anterior, per una gatera en “pas de quatre” desemboca amb la galeria principal formada per la diàclasi fonamental del conjunt de les cavitats.
Cap a la dreta presenta petits ressalts ocasionats per les formes pavimentàries i d'unes dimensions molt uniformes fins arribar al taponament estalagmític que impedia el pas a la Cova de les Ànimes I, actualment desobstruït (pas Boixader).
Cap a l'esquerra la galeria continua uniforme amb alguna petita derivació lateral de curt recorregut. Poc abans del final es parteix en dos conductes que es retroben 2 metres més endavant i acaba poc més enllà fent-se impracticable.

Al peu del vessant E de l'anomenada Carena de les Ànimes, al NE del cim de la Mola.
La localització més fàcil és seguint el camí de la Font Soleia que passa pel vessant oriental de la Carena de les Ànimes i cal anar gairebé fins a l'extrem d'aquesta fins a trobar una fita de pedres i pintura als arbres que senyalitzen una canal per la qual es pot ascendir fins arribar a un replà, aquí cal anar cap a l'esquerra a trobar una altra canal i baixar per ella fins a trobar a la dreta la boca de la cova. A la canal on es troba la cova no es pot ascendir directament des del camí.
Des de la Cova de les Ànimes I cal pujar fins a frec del cingle i en direcció S anar a cercar el punt on s'ha d'iniciar el descens amb corda de 14 metres pel cingle, per arribar a les Ànimes II.

La primera notícia que es té de la cavitat correspon a l'exploració que van portar a terme D. Palet i Barba i N. Font i Sagué l'any 1896, tal i com explica aquest últim en el seu Catàlech (1897), fent una descripció breu de la cova i atorgant-li uns 100 metres de recorregut.
Palet la torna a visitar l'any 1911 i segons sembla va trobar sílex i ceràmica.
El 1922, S. Novelles del Centre Excursionista de Terrassa va acompanyar al Dr. Zariquiey a la recerca de fauna.
També és citada a la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, editada el 1935 pel Centre Excursionista de Terrassa, on es limiten a transcriure la descripció feta per Font i Sagué.
La cova és relativament coneguda pels excursionistes i el GES del CMB la visita regularment des del 1949.
Però no és fins a principis dels anys 1970, que membres de l'Espeleo Club Sabadell porten a terme una campanya exhaustiva, tot realitzant un estudi molt complet i descobrint la Cova de les Ànimes II, que encara que forma part del mateix conjunt no van arribar a unir-se ambdues cavitats fins molts anys més tard.
Paral·lelament a aquestes campanyes es van fer diferents intervencions arqueològiques, que entre d'altres troballes destaca un dipòsit neolític d'un gran nombre d'elements d'ornamentació personal en petxina.
El 1995, membres de la SIRE – UEC Sants topografien de nou totes les cavitats.
Disset anys més tard i després de diferents caps de setmana de desobstrucció per membres del GREC (les Corts, Barcelona), es va aconseguir superar el pas estret el 25 de febrer del 2012 pel membre més jove del grup de 15 anys Avent Sandoval, fent realitat la unió entre les dues coves de les Ànimes i es va batejar com pas Boixader en record al Joan Boixader, espeleòleg terrassenc que va ser molt actiu a la zona de Sant Llorenç de Munt. (Notícia facilitada el novembre del 2012 per Jaume Sandoval, GREC).

1. Collado, Mª A.; Sandoval, J. (1996).- “Coves de les Ànimes, de les Animetes i de les Ànimes Noves a Sant Llorenç del Munt” Excursionisme (240): 25-30. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.

2. Garriga, J.; Freixes,A. (1972).- “La Cova de les Animes (Sant Llorenç del Munt, Barcelona)”. Speleon (19): 53-76. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

3. GES-CMB (1974).- Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona. 198 pp. Club Montañés Barcelonés /Diputación Provincial de Barcelona.

4. Martí, F.; Casanovas, P; Lleonart, J.; Miquel, D. Y Tens, R. (1972).- “El depósito eneolítico de cuentas de collar de la cueva de “Les Animes” (Sant Llorenç del Munt, Barcelona)”. Speleon (19): 77-103. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Fotografies SIE del CEA facilitades per Antoni Ferro

• Revisió de coordenades i de situació facilitades per Alfred Montserrat (ERE-CEC). (2012)

• Actualització de dades i fotografies unió coves (2012) facilitades per Jaume Sandoval (GREC)