Coves de la Quera

Aquesta cavitat, d’uns 200 metres de recorregut, es presenta en dos trams d’una mateixa galeria que va ser tallada per unes obres d’eixamplament de la carretera N-260, que uneix Puigcerdà amb la Seu d’Urgell.
La boca més occidental (Cova gran de la Quera: 134 m.) dóna pas, després de passar una zona de blocs, a una petita saleta que aviat perd alçada i obliga a reptar un tram curt. La galeria torna a ampliar-se permeten el pas més o menys de manera còmoda. La part final es va estrenyent fins que no es pot passar més. Una curta galeria superior permet avançar uns metres més abans d’arribar al final.
Cal destacar la quasi total absència de fenòmens reconstructius en aquesta part de la galeria. D’altra banda és interessant l’observació dels efectes erosius sobre l’estratificació de la roca encaixant i els seus diferents graus de competència.
L’entrada més oriental (Cova petita de la Quera: 62 m.) permet accedir a una àmplia galeria. Per l’esquerra i després d’uns pocs metres, es pot sortir de nou a l’exterior. Per la dreta s’enfila un passadís que aviat es troba recobert de concreció, especialment al costat esquerre i al terra. Petites colades, gours i alguna columna donen un cert encant a aquest tram de la cova.
Aquesta galeria acaba al capdamunt d’una inclinada rampa on s’observen blocs i terra de recent implantació, segurament per l’efecte de les barrinades en eixamplar la carretera.
Possiblement existeix una vinculació entre la propera font Cerdana i aquesta cavitat. L’existència d’una xarxa de circulació hídrica subterrània en aquesta zona es posa de manifest, no només pel cabal que surt per la font Cerdana, si no també per l’existència, uns dos quilòmetres més a l’E, d’una important planta embotelladora d’aigua.

Al marge dret de la carretera N-260 (Puigcerdà – la Seu d'Urgell), a l'alçada del quilòmetre 219,400 un cop s'ha passat el càmping de la Quera, gairebé davant d'una àrea de descans i molt a la vora de la font Cerdana.
Actualment les boques de la cavitat es troben al darrere unes malles metàl·liques instal·lades per prevenir la caiguda de pedres a la carretera.

Descoberta durant les obres d'ampliació de la carretera N-260 a mitjans dels anys 1980, al tallar el cingle proper. Localitzada el març del 1987, quan encara seguien les obres, per membres de l'Espeleo Club de Gràcia que l'exploren i topografien. A l'interior van poder observar, gravades en el fang, les sigles del GIRES de Sant Esteve Sesrovires (possiblement del grup que tenien a la Cerdanya) i que en principi serien els que van fer la primera exploració cap a l'any 1986.

1. Canet, Ll.; González, MªJ.; Valles, J. de; (1986).- “Les Coves de la Quera, nova cavitat de l'Alt Urgell”. Exploracions (10): 59-60. Espeleo Club de Gràcia. Barcelona.

• Coordenades, fotografies i dades actualitzades a 2013 facilitades per Alfred Montserrat (ERE – CEC).