Coves de l'Hort Xic

Conjunt de balmes arranjades on es van construir uns marges de pedra a l'entrada que arriben fins el sostre i deixen solament una entrada de 1,30 metres d'alçada per uns 70 centímetres d'ample, amb un gruix de paret entre els 0,70 i 1 metre. Foren utilitzades d'amagatall durant la guerra civil. La catalogada com a número 1 havia estat utilitzada als voltants de l'Edat Mitjana i s'han trobat restes de ceràmica i sílex superficialment. També s'observen restes d'unes pedres en forma d'antic marge que devia servir de corral per al bestiar i part d'una feixa que podia haver estat un camí o corriol, que passava pel peu de la cova i pujava fins dalt el cingle. La balma té uns 13 metres d'ample per 5 metres de fondària i un petit forat a la part central d'uns 2 metres més. Anant a la part N de la balma ens trobem la cova amb el marge, des del portal té uns 4,80 metres de fondària per uns 3 metres d'ample i 1,50 a 2 metres d'alçada.
La cova número 2 està situada més al N, té uns 3,20 metres de fondària per uns 3 metres d'amplada i una alçada entre els 2 i 3,50 metres.

Des del km 25 de la carretera de Vilafranca del Penedès a la Llacuna surt, a l'esquerra, una pista que porta a Pontons. Abans d'arribar a Can Salvat trobarem a la dreta una pista que puja buscant el camí cap a Puig Castellar i la instal·lació de FECSA. Tot seguit s'agafa pista endavant cap a la casa d'Ancosa i a 500 metres, a mà esquerra, un camí porta a les fonts de Canals i de l'Hort Xic. A l'esquerra cap a la de les Canals i a la dreta cap a la de l'Hort Xic. Uns 40 metres per damunt d'aquesta última es troben les cavitats. Les coves 1 i 2 estan separades entre elles uns 40 metres i al mateix nivell.
Coordenades aproximades i sense gaire precisió.

Conegudes des de temps remots. Citades per Joan Virella en el seu recull de cavitats penedesenques (1978) de les que tan sols diu: covetes sota els dipòsits d'abastament d'aigua.
Les úniques dades concretes que coneixem són les publicades per membres del GREV – Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), que les van visitar i topografiar l'any 1988.