Cova Terrera

La boca, en forma de volta sobrebaixada i amb les restes d'un mur de pedres (s'havia fet servir de corral), dóna entrada a una galeria d'uns 30 metres de llarg que en el seu primer tram presenta una amplada d'uns 4 metres que es va estrenyent progressivament. El sòl és pràcticament horitzontal i argilós. L'alçada de la galeria és d'uns 2 metres. Al seu final s'estreny sobtadament i es penetra a la meitat d'un conducte de polaritat vertical, profusament decorat per formacions parietals. En sentit ascendent es poden progressar uns 3 metres i en sentit contrari es pot davallar un pouet d'uns 3 metres de fondària que acaba en una petita cambra d'escassament 2 metres de diàmetre.

A l'extrem NE de la Mola de Catí. Pujant per la pista del Mascar a Mola de Catí, poc abans d'arribar al pla i vora les runes de Xocolato, de l'últim “revolt de paella” surt una pista a la dreta (pista de Xocolato segons l'ICC) que cal seguir pràcticament fins el final. Des d'aquí i cap a l'E hi ha dos torrents tributaris del barranc de Casserres, la cova es troba al vessant dret del segon d'ells, el més oriental.

La primera referència que tenim sobre la cavitat és la donada per H. Breuil que, en les seves recerques bioespeleològiques, la visita el 23 de maig del 1915 i fa una breu descripció que apareix en la relació de cavitats visitades de l'obra d'en Jeannel i Racovitza amb el número 789.
El 1934, Bayerri fa esment d'ella a la seva Història de Tortosa, de la qual tan sols diu: “Cova Terrera, donde caben 500 reses”, per la qual cosa deduïm desconeixia la visita de Breuil.
El 1935, N. Llopis Lladó també la va visitar i va fer una topografia que havia restat gairebé inèdita fins ara.
La cavitat va quedar pràcticament oblidada pels espeleòlegs i durant la campanya de la SIE al Port els anys 1970 es va explorar el ja conegut com avenc de la Tronada o de l'Emili Tafalla. En aquell moment es va pensar, per les característiques d'aquella cavitat, que s'havia retrobat la Cova Terrera esmentada per Breuil i l'avenc es va publicar amb el nom de la cova.
El 2005, membres de l'Espeleo Club Tortosa troben una cavitat desconeguda per ells, l'exploren i la bategen com a Cova de l'Instint. Pocs anys més tard, acompanyats pel Sr. Josep Tomàs, bon coneixedor de la Mola i del Port en general, arriben a la verdadera Cova Terrera i amb sorpresa comproven que no és altra que la “seva” Cova de l'Instint.

1. Bayerri, E. (1934).- Historia de Tortosa y su comarca. Tomo II. 704 pp. Tortosa

2. Jeannel, R. et Racovitza, R. (1918).- “Enumeration des grottes visitées, 1913-1917 (6ª série)” Biospeologica (39):

3. Martínez, C. (2011).- “Coves de la Mola de Catí: Terrera – Orgui – Gerret” (post penjat al blog de l'Espeleo Club Tortosa)

· Coordenades, fotografies i altres dades facilitades per l'Espeleo Club Tortosa.