Cova Remuntant de la Bretxa

Per una àmplia boca es penetra en un vestíbul de sòl ascendent i amb la presència de blocs. Al seu punt extrem i després d'un petit ressalt, s'inicia una galeria d'uns 10 metres de longitud i també de caràcter ascendent que resta tancada tot seguit a la cota + 10 respecte al punt més baix de la boca.
Totes les coves i esquerdes localitzades a la zona són cavitats residuals, probablement testimonis d'altres circumstàncies climàtiques. És innegable que la vall te l'empremta d'un passat glacial, i encara avui la funció del gel eixamplant l'estructura de fracturació és responsable de petites cavitats i de la gran extensió d'aquestes tarteres de fragmentació.
La fesomia original de la Coma Oriola (segons l'ICGC: Comaoriola), ha estat profundament alterada per la empremta de l’estació d’esquí, ja que per aquesta vall discorre una pista.
En l’època d'estiu i per tant fora de temporada, les excavadores, formigoneres, etc. han transformat extraordinàriament el llit de la conca ampliant-la i modificant els seus marges fent desaparèixer vegetació i sols originals, soterrant canalitzacions...

Des de la Masella (Alp) s'ha de prendre la carretera que puja al refugi de la Pleta de Das i seguir endavant fins al punt on es creua amb la llera de Coma Oriola (teleesquí a la Costa Pelada). Des d'aquí cal anar remuntant la vall durant uns 800 metres i un desnivell de poc més de 100, fins a trobar a la dreta (vessant hidrogràfic esquerre) un relleu encinglerat i limitat per tarteres al seu vessant oriental, que cal superar, i on es localitzen totes les cavitats.
La Cova Remuntant és la que es troba en el contrafort més meridional d'aquests relleus.

Malgrat que de ben segur algunes de les cavitats havien estat observades per esquiadors i muntanyencs que transiten per la zona, mai havien estat objectiu dels espeleòlegs fins que el dia 16 de juliol del 2015, membres del grup de l'espeleodijous van procedir a l'exploració, estudi i catalogació d'un bon nombre de cavitats de la zona.