Cova Regal-marcet

La cova s'obre en una diàclasi al nord d'un contrafort abrupte que cau sobre el Sot de l'Infern, en un entorn accidentat dominat per les parets verticals de conglomerat i la presència de bosc d'alzinar mixt i sotabosc espès.
Cavitat seca i sense formacions calcàries, que evidencien un baix grau d'humitat i la fan apta com a espai d'hàbitat. La cova té un recorregut de 34,5 metres amb una amplada de fins a 2 metres i una alçada respectable. Al final de la galeria, a la banda esquerra hi trobem una gatera descendent que acaba curullada pels sediments.

S'accedeix al jaciment des del punt quilomètric 14,824 de la carretera BV-1221, al Coll d'Estenalles, des d'on arrenca el camí en direcció al sud-oest que arriba a la casa de la Mata després de 870 metres, cal continuar pel camí que surt a tocar de la Mata en direcció nord, aquest després de 160 metres tomba cap al sud-oest. A 890 metres des de la Mata, s'arriba al coll de Garganta i es comença a ascendir en direcció nord-oest per la Carena de la Castanyera i la Coma d'en Vila fins que transcorreguts 1900 metres s'arriba al Coll de Boix, on hi ha un encreuament de camins. Cal agafar el corriol que surt cap al nord-oest i, a través de la carena de l'Era dels Enrics, arriba al Collet del Mal Pas i a la paret rocallosa del Turó del Mal Pas, després de 2200 metres. Des d'aquí cal resseguir la paret cap al sud, per una petita sendera a cops interrompuda pel bosc, que rodeja el Turó del Mal Pas pel sud i després enfila direcció nord-oest. Transcorreguts 1500 metres s'arriba a una pista forestal que en direcció oest mena a la masia de Puigdoure (i més enllà a la del Farell), i en direcció nord mena a una torre d'alta tensió a prop d'un penya-segat sobre el torrent del Sot de l'Infern. Cal enfilar cap al nord i quan s'arriba a l'alçada de la torre d'alta tensió, després d'uns 450 metres, cal descendir cap a l'est per un vessant de conglomerat fins que s'arriba al bosc. Un cop aquí cal obrir-se pas cap al nord per anar a buscar la paret vertical de la part nord del penya-segat, entre la qual i el bosc hi ha certa sendera practicada. Quan s'arriba al vessant nord del penya-segat, a la vertical de la línia d'alta tensió, s'obre a l'esquerra la cova, a la qual cal pujar per un estret pas.
Coordenades molt aproximades.

Fou descoberta per Jordi Guillemot del Centre Excursionista de Terrassa, a principis de la primera dècada del segle XXI. Aquest va proposar que es tractava d'un espai idoni per l'hàbitat que probablement havia estat ocupat per la mateixa comunitat que enterrava els morts a la cova sepulcral del Turó del Mal Pas, que fou parcialment excavada el 1965. L'existència d'una cova-hàbitat pròxima al Mal Pas ja havia estat anticipada per Antoni Ferrando el 1983.
Al gener de 2010 s'hi va realitzar una intervenció arqueològica preventiva, dirigida per Karin Harzbecher Spezzia de l'empresa Arqueociència, que va consistir en dues cales de sondeig al centre i al fons de la cavitat. Els resultats van ser negatius, tan sols es van recuperar dos fragments ceràmics fets a mà, un de cocció reductora i l'altre de cocció oxidada, possiblement adscrits a alguna cronologia prehistòrica sense determinar. Durant la intervenció també es va poder realitzar l'aixecament planimètric de la cavitat.
Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va visitar de nou la cova i es va observar la cala practicada per Arqueociència, cosa que permetia observar l'absència d'estratigrafia arqueològica en els talls i que el sediment era d'origen endo-kàrstic i no antròpic. Al fons de la cova s'observaren fins a cinc cales irregulars que van ser atribuïdes a furtius. No s'observaren materials arqueològics en superfície.
Fins al moment no es pot entrar a valorar els aspectes referents a la cronologia o l'abast dels nivells d'habitació. L'estat de conservació del jaciment és dolent, es tracta d'una cova natural d'habitació sense estructures del Bronze (-1800 / -650). 

1. Guillemot i Marcet, Jordi (2001).-”La cova Regal-Marcet, la llar de la comunitat del Mal Pas (Edat del Bronze)”. Arxiu Centre Excursionista de Terrassa (107):258-275. CE Terrassa.
2. Guillemot i Marcet, Jordi.(2002).-”La cova Regal-Marcet, la llar de la comunitat del Mal Pas”. V Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac/Monografies (35):195-199.
3. Martínez Pardo, Sergi.(2014).-”Divulgació del patrimoni geològic i miner del municipi de Mura mitjançant les noves tecnologies”. Treball de fi de grau pp:1-43.
4. Valles Tena, Jordi de (2016).-”Bages, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.5):154-155. ECG/FCE

• Dades i fotografies extretes de (invarque. cultura.gencat.cat)
• Dades i fotografies de Joan Escoda i Prats, extretes del blog (percaminsdelbages.blogspot.com.es). Post del dia 29-06-2008.