Cova Petita d'en Rubí

Es tracta d'una diàclasi estructurada E-O amb evident relació amb la Cova d'en Rubí. La cavitat presenta dues boques, la principal és la de la dreta, d'uns 80 centímetres de diàmetre.
La de l'esquerra de 0,61×1 metre dóna accés a una estreta diàclasi residual.
Si entrem per la de l'esquerra baixarem un ressalt de 1,30 metres, continuarem per una estreta galeria descendent que es fa impracticable als 3 metres de recorregut i una fondària de -4 metres. Les seves dimensions són 0,5 metres d'amplada per 1,2 d'alçada.
A la dreta del ressalt veurem una estreta gatera per on podrem accedir a l'altra galeria i boca principal.
Si entrem per la boca principal, baixarem un ressalt de 1,50 metres . Observarem a la dreta un mur de pedra seca destinat a reforçar el que hi ha al marge de la feixa on s'ubiquen les boques. A l'esquerra veurem la gatera de connexió que hem esmentat anteriorment.
Ara ens trobem amb una galeria d'1,5 metres d'amplada, amb un pou de 4,6 metres, fàcilment desgrimpable pel cantó esquerre.
Situada a la base del pou, direcció E, per sota dels rocs per on hem baixat trobem una petita galeria descendent que fineix 4 metres més enllà, i ens dóna la màxima fondària de la cavitat (-8,20 m).
A la base del pou, l'alçada del sostre és de 8,30 metres. Avançarem per la galeria cap a l'E uns 6,5 metres, en aquest punt un gran amuntegament de blocs ens obliguen a pujar un ressalt de 2 metres i després entre blocs, sostinguts de forma precària, és possible avançar uns 5 metres més. Aquesta opció no és aconsellable a causa de la perillositat de la zona.
Abans de pujar el R+2, surt una esquerda a la dreta d'uns 2,3 m de recorregut i d'amplada impracticable. La importància de la mateixa és que la seva direcció coincideix topogràficament amb un petit conducte penjat, que surt de la galeria principal de la Cova d'en Rubí.

Situats a la boca de la cova d'en Rubí, la Cova Petita d'en Rubí està situada a la feixa inferior, a 10 metres en direcció NE.

A l'igual que la Cova d'en Rubí, la seva primera cita és també de Lucas Mallada (1890) i reproduïda després per Puig y Larraz (1896) i Font i Sagué (1897). La seva poca importància respecte a la seva veïna, l'ha deixat en un segon pla.
No és fins el 13 de febrer del 2016 que, membres del GE Badalona i de la SIS – CE Terrassa fan una completa visita i elaboren una documentada fitxa i topografia.