Skip to main content
Espeleoworld LogoEspeleoWorld
Cova Negra de Mata-solana

Cova Negra de Mata-solana

Cavitat de 250 metres de recorregut al Montsec de Rúbies, Llimiana, explorada entre l'11 i el 15 d'agost de 1966 i donada a conèixer pel GIE del CE Gràcia.

Llimiana • Pallars Jussà 250m 36m

Cavitat de 250 metres de recorregut al Montsec de Rúbies, Llimiana, explorada entre l'11 i el 15 d'agost de 1966 i donada a conèixer pel GIE del CE Gràcia.

Característiques

Situació

Per la pista que de l'Hostal Roig es dirigeix a Mata-Solana, un cop recorreguts 1,3 quilòmetres, en una corba per la banda esquerra surt una pista que va paral·lela al riu Barcedana i que seguirem durant 2,7 quilòmetres; a la dreta de la pista trobarem una àmplia esplanada on deixar els cotxes i davant mateix trobarem un cartell indicador que marca l'inici del sender que, en forta pujada, porta fins la cova.

Mapa

Boques

Comprova sempre les coordenades i les condicions d'accés abans de sortir.

  1. Negra de Mata-solana, Cova

    Altitud: 967 m

    42.039510, 0.974390
    UTM 31T (ED 50) 332438 4656352
Descarregar totes les boques en GPX

Fotos

Cova Negra de Mata-solana - Foto, Llimiana, Pallars JussàVeure imatge
Clic per ampliar

Espeleoindex · CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ · Imatge © del seu autor.

Imatge 1 de 10

Descripció

Morfologia

Boca de 28x4 metres que dóna accés a una sala quasi circular de 60X60 metres amb una alçada màxima de 12 metres. El desnivell total és de 36 metres (-23/+13). El sostre de la sala, de forma parabòlica, mostra un perfil regularitzat, en sentit contrari al capbussament, procedent de la caiguda continuada i progressiva dels materials detrítics en forma de petits blocs, que recobreixen antics esfondraments clàstics de majors dimensions.

Espeleotemes

Localitzadament es situen grans estalagmites i productes de recobriment parietal que en alguns punts mostren fenòmens de soliflucció i esquarterament. En el costat O de la sala podem observar un fenomen, si més no curiós, d'una gran estalagmita travessada lateralment per un forat hemicilíndric de contorn força polit. Posats a buscar una explicació lògica podem pensar que en un punt de força degoteig (encara ho és avui en dia) es va dipositar en temps pretèrits un tronc buidat amb la finalitat de recollir aigua (en un altre punt de la sala es pot observar un d'ells) i al seu voltant i per damunt d'ell va anar desenvolupant-se l'estalagmita i el tronc va servir de motlle d'aquesta curiosa perforació, fins que la fusta va desaparèixer per putrefacció o perquè algú la va retirar (veure apartat de fotos).

Progressió

Del fons de la sala, en el seu extrem occidental hi surt la via d'escalada “FUS” i de la part oriental hi trobem la via d'escalada “TOPI”, ambdues acaben als pocs metres; a la part SO de la sala trobem la “VIA MARIGOT”, aquesta escalada remunta 4,6 metres a la sala donant accés a un laminador ascendent que ens situa en una petita sala a la base d'un pou de 17,7 metres, que dóna accés a una finestra que ens aboca a un pou de -12,7 metres, mentre que aquest remunta uns 15 metres des de la finestra. Al fons del pou trobem una curta galeria ascendent.

Història

Explorada entre els dies 11 i 15 d'agost de 1966 i donada a conèixer espeleològicament pel GIE del CE Gràcia.

Cap a finals dels anys setanta del passat segle, En Jordi Gual acompanyat de Ricard Alsina i algun altre membre del GIE realitzen una escalada a la sala que els porta a descobrir l'anomenada Via Marigot.

El 1994, membres de la SIRE – UEC Sants topografien de nou la cavitat incloent la via Marigot, també mitjançant un parell d'escalades a l'extrem final de la sala localitzen dos petits conductes penjats (Via Topi i Via Fus).

Aquesta és una cavitat que sembla que ha estat utilitzada de sempre per la gent del país, ha estat objecte de diferents actuacions arqueològiques, amb la descoberta d'importants restes, des de prehistòriques fins a èpoques medievals.

Bio

Coleòpters Troglocharinus Hustachei Jeannel.

Comentaris dels usuaris (0)

Encara no hi ha comentaris.

Sigues el primer en compartir la teva experiència!

Exploracions registrades (0)

Encara no hi ha exploracions registrades.

Registra la teva visita a aquesta cavitat!

Bibliografia

  1. Borràs,J.;Miñarro,JM.;Talavera,F.(1979).-”El Pallars Jussà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.3):1-211. Ed Políglota.Barcelona.
  2. Escolà, Oleguer (1970).-“Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (11-12):453-542, ERE - CE Catalunya, Barcelona.
  3. Cortès i Ribelles,Manuel.(1984).-El Montsec i Muntanyes veïnes. pp:1-385. CE Lleida.
  4. Cairol, A.G.; Alsina, R; Griera, J.(1966).-”Espeleología en el Montsec de Rúbies”. Circular Club Excursionista de Gràcia (292):151-153. Barcelona.
  5. SIRE – UEC Sants (1994).- “Cova Negra de Mata-solana” Excursionisme (228): 314-317. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
  • Altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del 17-10-2010)
  • Fotografies “JNC” facilitades per Jordi Navarro del Centre Excursionista de Castellar del Vallès.
  • Fitxa actualitzada l'octubre de 2017 amb dades històriques aportades per Ricard Alsina.

Font: Espeleoindex (espeleoindex.com), amb modificacions. CC BY-NC 4.0, https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/