Cova Negra de Mata-solana

Boca de 28x4 metres que dóna accés a una sala quasi circular de 60X60 metres amb una alçada màxima de 12 metres. Del fons de la sala, en el seu extrem occidental hi surt la via d'escalada “FUS” i de la part oriental hi trobem la via d'escalada “TOPI”, ambdues acaben als pocs metres; a la part SO de la sala trobem la “VIA MARIGOT”, aquesta escalada remunta 4'60 metres a la sala donant accés a un laminador ascendent que ens situa en una petita sala a la base d'un pou de 17'70 metres, que dóna accés a una finestra que ens aboca a un pou de -12'70 metres, mentre que aquest remunta uns 15 metres des de la finestra. Al fons del pou trobem una curta galeria ascendent. El desnivell total és de 36 metres (-23/+13).
El sostre de la sala, de forma parabòlica, mostra un perfil regularitzat, en sentit contrari al capbussament, procedent de la caiguda continuada i progressiva dels materials detrítics en forma de petits blocs, que recobreixen antics esfondraments clàstics de majors dimensions.
Localitzadament es situen grans estalagmites i productes de recobriment parietal que en alguns punts mostren fenòmens de soliflucció i esquarterament.
En el costat O de la sala podem observar un fenomen, si més no curiós, d'una gran estalagmita travessada lateralment per un forat hemicilíndric de contorn força polit. Posats a buscar un explicació lògica podem pensar que en un punt de força degoteig (encara ho és avui en dia) es va dipositar en temps pretèrits un tronc buidat amb la finalitat de recollir aigua (en un altre punt de la sala es pot observar un d'ells) i al seu voltant i per damunt d'ell va anant desenvolupant-se l'estalagmita i el tronc va servir de motlle d'aquesta curiosa perforació, fins que la fusta va desaparèixer per putrefacció o perquè algú la va retirar (veure apartat de fotos).

Per la pista que de l'Hostal Roig es dirigeix a Mata-Solana, un cop recorreguts 1,3 quilòmetres, en una corba per la banda esquerra surt una pista que va paral·lela al riu Barcedana i que seguirem durant 2,7 quilòmetres, a la dreta de la pista trobarem una àmplia esplanada on deixar els cotxes i davant mateix trobarem un cartell indicador que marca l'inici del sender que, en forta pujada, porta fins la cova.

Explorada entre els dies 11 i 15 d'agost de 1966 i donada a conèixer espeleològicament pel GIE del CE Gràcia.
Cap a finals dels anys setanta del passat segle, En Jordi Gual acompanyat de Ricard Alsina i algun altre membre del GIE realitzen una escalada a la sala que els porta a descobrir l'anomenada Via Marigot.
El 1994, membres de la SIRE – UEC Sants topografien de nou la cavitat incloent la via Marigot, també mitjançant un parell d'escalades a l'extrem final de la sala localitzen dos petits conductes penjats (Via Topi i Via Fus).
Aquesta és una cavitat que sembla que ha estat utilitzada de sempre per la gent del país, ha estat objecte de diferents actuacions arqueològiques, amb la descoberta d'importants restes, des de prehistòriques fins a èpoques medievals.

1. Borràs,J.;Miñarro,JM.;Talavera,F.(1979).-”El Pallars Jussà”. Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.3):1-211. Ed Políglota.Barcelona.
2. Escolà, Oleguer (1970).-“Catálogo Espeleológico del Montsec”. Espeleòleg (11-12):453-542, ERE - CE Catalunya, Barcelona.
3. Cortès i Ribelles,Manuel.(1984).-El Montsec i Muntanyes veïnes. pp:1-385. CE Lleida.
4. Cairol, A.G.; Alsina, R; Griera, J.(1966).-”Espeleología en el Montsec de Rúbies”. Circular Club Excursionista de Gràcia (292):151-153. Barcelona.
5. SIRE – UEC Sants (1994).- “Cova Negra de Mata-solana” Excursionisme (228): 314-317. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.

• Altres dades extretes del blog: Espeleobloc (post del 17-10-2010)
• Fotografies “JNC” facilitades per Jordi Navarro del Centre Excursionista de Castellar del Vallès.
• Fitxa actualitzada l'octubre de 2017 amb dades històriques aportades per Ricard Alsina.