Cova Nº2 de l'Ermita

Es tracta d'una galeria d'uns 34 metres de longitud, semidescoberta i que amb una rampa ascendent arriba al punt final on s'observa un antic ensorrament que impedeix el pas.
Encara per damunt d'ella es troba una balma d'uns 3 metres d'alt per uns 5 de llargada.

Des del convent de Sant Salvador d'Horta cal prendre el camí que fa la ruta de circumval·lació de la muntanya de Santa Bàrbara per la cara S. A poc del seu inici hi ha un desviament que porta a l'ermita de Sant Onofre i una mica més enllà a la capella en ruïnes de Sant Pau. Per damunt de la cova nº 1 i dins la canal que s'origina.
Coordenades aproximades.
La muntanya de Santa Bàrbara forma part d'una sèrie de relleus de conglomerats de l'oligocè que fan de divisòria entre el massís del Port i la Depressió de l'Ebre.

Per la seva situació sembla obvi que és coneguda des de temps immemorials. La llegenda diu que la capella de Sant Pau era el lloc de recolliment de Sant Salvador i on se li van aparèixer la Mare de Déu acompanyada de Sant Pau.
L'única referència purament espeleològica que coneixem és la recollida per membres de la SIRE – UEC Sants que la visiten i topografien el març del 1981.

1. Estruel, Miquel (1990).- Ruta per conèixer la Terra Alta (Excursions – Escalada – Espeleologia). Vol. II: 119 pp. Centre Excursionista de Gandesa.

2. SIRE-UEC Sants (1981).- “Contribución al catálogo espeleológico de Tarragona – Horta de Sant Joan, Terra Alta” Boletín de Informacion SIRE (6): 62-79 (3ª época). SIRE – Unió Excursionista de Catalunya – Sants. Barcelona.