Cova Nº2 de Can Tobella

La boca d'entrada, de dimensions relativament grans, es troba dividida en dos conductes per un enorme bloc a la planta. Un d'ells resulta impracticable per l'estretor i l'altre dóna pas a una curta i petita galeria, lleugerament ascendent, que acaba obstruïda per una acumulació de pedres.
Surgència fossilitzada i excavada en travertins holocens, datats en 11000 anys.

Anant per la carretera C-55, d'Olesa de Montserrat a Monistrol, en el quilòmetre 7,100 cal prendre un trencall a la dreta que passa per l'antic balneari de la Puda i seguir la pista -cruïlles amb indicadors- fins arribar a Can Tobella (Can Tovella, al mapa de l'ICC). Passada la darrera casa (Can Benet), a 80 metres i per l'esquerra de la pista surt un corriol ben marcat. Als 300 metres, un caminet a la dreta creua la llera del torrent per arribar a un petit cingle on fan pràctiques de boulder. A l'extrem S del cingle, pràcticament una damunt de l'altra es troben les coves nº 1 i nº 2 de Can Tobella.

Cavitats conegudes des de temps immemorials per la gent de la contrada. No és però, fins a principis del 1972, que membres dels grups barcelonins SE Gelera i GE Pedraforca fan una campanya de catalogació i estudi del conjunt de cavitats de la zona.

1. Bellés, Xavier, Mor, Jordi (1973).- “Cairat – 72”. Ildobates (III-IV): 7-43. GEP de l'Agrupació Excursionista Pedraforca. Barcelona.

• Dades de situació, coordenades i fotografia facilitades per Alfred Montserrat i Martí Romero (ERE – CEC).