Cova Nº1 del Barranc de Moredo

L'entrada a la cavitat es fa per la boca inferior, força acotada i tot seguit tomba a la dreta per baixar una rampa de pedres on cal progressar a rossegons fins a un curt ressalt a l'esquerra que ens deixa posar una mica drets. Aquest conducte, que al seu extrem cal arrossegar-se, presenta de seguida una obertura a l'esquerra que, a cops dret  i a cops arrupit, forma un passadís força llarg que porta a la part activa de la cavitat. A poc d'iniciar-se el corredor es pot observar un pouet de poc més de 2 metres que mena al riu que trobarem més endavant. Una mica més endavant es troba una gatera que remunta un xic fins curullar-se de sediments procedents d'un pis superior.
El final d'aquest conducte d'entrada és on trobem la part activa de la cavitat, som a La Diàclasi, on podem apreciar el riu uns quants metres més enllà. Aquest conducte, que creua perpendicularment l'inicial, forma una xemeneia que porta als pisos superiors; pujant només el primer repeu, la galeria porta ràpidament cap al Riu Estret i El Laberint. Les galeries del Riu Estret són poc aconsellables, cal avançar sempre arrossegats i vorejant el riu a frec de pell fins a remuntar una estreta diàclasi que ens embolicarà cap al Laberint. Des de l'inici del Riu Estret es remunta un xic fins a col·locar-nos al mig de l'embolic. Al front (oest) dos conductes que s'uneixen ens portaran, primer pel costat dret al Riu Estret i més endavant, tot baixant una mica, ens sorprendrà un conducte remuntant al que segueix una diàclasi força llarga. A la dreta surt una galeria descendent que retrobarem un cop passada la Saleta Blanca, en direcció a la Sala Gran i si anem al final de la diàclasi llarga anterior, ens creuarem amb una galeria inclinada. Cap avall s'assoleix la Saleta Blanca per dos conductes; la sala, força concrecionada, va precedida d'una galeria remuntant que s'uneix a l'esmentada anteriorment però per damunt d'ella, formant així un gran conducte que tret d'una gatera local dóna al peu d'una grimpada, un xic delicada, que emergeix a la Sala Gran.
La Sala Gran amida 8 metres d'amplada per 22 de llarg i l'alçada màxima és de 10 metres. A la part superior neix una galeria d'accés arrupit i de 20 metres de recorregut, finalitzant en un con d'enderrocs. A l'extrem SO de la Sala Gran parteix un conducte acotat i molt concrecionat que després d'un lleuger respir en una estança més còmode, una curta rampa ens porta al Canó, aquesta galeria de 35 metres de llarg per 3 d'amplada i 7 d'alçada és la més gran de tota la cavitat. Al seu extrem una gatera d'accés sorrenc que s'enfanga molt sovint, ens deixarà al conducte final de la cavitat, dividit per dues semisales formades per sengles xemeneies que a la part superior s'uneixen; a l'extrem O la galeria es perllonga uns quants metres més per finir en un munt d'enderrocs que dificulta la progressió a major profunditat.
De nou en el Laberint, podem seguir un conducte a l'esquerra, just al costat del que hem pres anteriorment  i que tot seguit ens porta a un nivell inferior que desemboca a la galeria inclinada de la Saleta Blanca. En direcció oposada, però dins d'aquest sector de la cova, surt un conducte acotat que ens porta al tercer pis, tot passant per unes cadolles molt sovint plenes.
Aquest tercer pis té un enllaç força estret amb l'inferior a l'alçada de la Diàclasi del Riu. Si continuem endavant per aquest tercer pis arribarem a la sala on hi convergeixen la Galeria de la Sorra i la boca superior, molt estreta.
La màxima fondària és de - 9 metres, a la zona del pouet del riu a la galeria d'entrada i el punt més alt respecte a la boca d'entrada es troba a + 33 metres a l'extrem superior de la Sala Gran. Això fa un desnivell total de 42 metres (+33/-9).

Es troba al barranc de Moredo, al costat dret del llit del torrent, anem pujant pel sender que ens porta al pla i a l’estanyola del Clot de Moredo, uns 50m. de desnivell abans d’arribar al pla, veurem la surgència del barranc uns metres més amunt es veuen un parell de boques, la més gran és per on hi ha l’accés més fàcil.
L'accés es pot fer per la pista que surt entre Isil i Alós d'Isil, passa per les bordes de Lapre i va a morir en el mateix llit del barranc de Moredo (no recomanable per turismes).

Descoberta i explorada l'agost del 1979 per la S.S. Plantaurel, calculant un recorregut aproximat de 400 metres, tot reconeguent que manquen galeries per revisar. El setembre del 1991, la SIS del CE Terrassa dedica alguns caps de setmana per completar l'exploració i aixecar una nova i completa topografia.

1. Géraud, Ph. (1979).- “Roca Blanca 1979” L'Echo des Ténèbres (5): 33-45, S.S.Plantaurel
2. SIS – CET (1992).-”La Cova del Barranc de Moredo”. Accèssit V Premi Font i Sagué (inèdit)

• Coordenades, situació i fotografies facilitades per A. Satorra (GELL). Fitxa actualitzada el novembre de 2017.