Cova Meravelles

Tres boques donaven accés a la cavitat, dues d'elles però, han estat tapades, i la tercera, artificial, resta tancada, essent aquest l'accés turístic. Aquest accés condueix a una sala on el seu extrem dret queda separat d'una altra sala per una barrera de formacions, aquesta darrera sala és de majors dimensions i més concrecionada.
Només entrar en aquesta sala, a la dreta, trobem una gatera que conduïa a l'exterior, però actualment està tapada.
Des d'aquesta sala s'accedeix a dues sales més, guarnides amb abundants colades i altres concrecions.
Tornant a la sala d'entrada,a l'extrem esquerre, i a l'altra banda d'una barrera de formació, es forma una petita sala que és continuació de l'anterior, amb el sòl totalment estalagmític. Seguidament, una galeria semi fossilitzada per sediments acaba en un petit pas, obstruït en un principi, però que per facilitar l'explotació turística es va obrir, construint uns esglaons picats a la roca per tal de salvar un desnivell.
És potser a partir d'aquí on es poden apreciar les millors concrecions de la cavitat. El pas dels esglaons ens condueix a una sala que és el punt de partida de les galeries i sales que resten a la cova.
Només entrar a la sala, a la dreta, una petita rampa de colada entre columnes, dóna pas a una sala en la que s'hi aprecien formacions de les anomenades vulgarment macarrons, algunes de més d'1,50 metres de llargada. Seguint pel davant de la zona d'accés, una galeria dividida en dos per columnes, condueix a una petita sala on hi trobem la més variada munió de formacions excèntriques, algunes completament blanques. Seguint la galeria, una nova sala plena de gours entre columnes, de gran bellesa, ens mena després d'un pas entre colades, a la darrera sala de la cova, lloc on trobem grans gours escalonats. Sobre l'aigua d'aquests s'hi veu una pel·lícula cristal·lina de carbonat càlcic.
A l'extrem esquerre de la sala, després del pas dels esglaons, una altra sala comunica amb una galeria amb molt de sediment, trobant-se al seu final l'altre dels antics accessos, actualment tapat.
Cal destacar de la cavitat, la gran abundància i diversitat de concrecions, malgrat el progressiu deteriorament que ha anat suportant des del seu descobriment, a causa de les destrosses fetes per alguns dels visitants. 

Es troba a uns 2,5 quilòmetres al S de Benifallet, al vessant esquerre hidrogràfic del barranc d'en Jordi.
A la carretera T-301 de Tivenys a Benifallet, gairebé arribant al quilòmetre 21 i del costat dret, surt una pista asfaltada que després d'1,5 quilòmetres ens durà fins l'aparcament habilitat per visitar les coves.
Coordenades molt aproximades.

Descoberta pel GIE del Club Excursionista de Gràcia el 1968, després de desobstruir un suposat cau. La importància i bellesa de la cavitat, va fer que els descobridors aconsellessin l'ajuntament de Benifallet, de tancar la cavitat i controlar les visites.
El 1969 s'obrí una boca artificial a fi i efecte de facilitar una entrada còmoda, tot barrinant la possibilitat de fer la cova turística, també es condicionà la pista d'accés.
El 1968 el GIE realitza una topografia que havia restat inèdita fins ara.
El 1984 l'ECG publica una nova topografia.


La cova de les Meravelles està habilitada pel turisme, aquesta es pot visitar diàriament des del dia 1 d'abril fins el 31 d'octubre, llevat dels dies 7 i 8 de setembre en que tanquen per ser festa local. Els horaris de visita són de 10 a 13,30 i de 16 a 19,30 hores.
Des del dia 1 de novembre fins el 31 de març només obren els festius i caps de setmana, llevat dels dies 25 i 31 de desembre en que és tancat. Els horaris de visita són de 10 a 13,30 i de 16 a 18,30 hores.
Per més informació (http://www.benifallet.altanet.org/les-coves-meravelles).

1. Cardona i Olivan, Ferran (1990).-”El Sistema Mediterrani i la Depressió Central”. Grans Cavitats de Catalunya (Segon Volum):1-484. Espeleo Club de Gràcia /Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.
2. Espeleo Club de Gràcia (1984).-”Contribució al Catàleg Espeleològic del Baix Ebre (Tarragona)”. Exploracions (8):47-57. EC Gràcia. Barcelona

3. GIE (1969).- “Sierra de Cardó (Resumen de las actividades realizadas hasta el 31 de diciembre de 1968). Butlletí del Club Excursionista de Gràcia (319): 2-5. Barcelona

• Topografia GIE-1968 i foto dels primers exploradors, facilitades fa molts anys per l'Eugeni Marigot (EPD).
• Fotografies interiors seleccionades d'un CD facilitat fa molts anys per Fèlix Alabart (EPD).