Cova Mahoma

La boca té uns 3 metres d'amplada per 1,50 d'alçada, ens introdueix a una saleta, on als 4 metres de recorregut continuarem per l'esquerda de la dreta uns 5 metres més per una galeria d'uns 2,80 metres d’alçada. La continuació, força evident, la trobem en una gatera bufadora de 0,40×0,40 metres amb un esglaonet i en forma de “quatre” molt selectiva. Tan selectiva que cap dels quatre exploradors (GEB; CE Castellar, 2017) van poder passar. Es tracta d'una esquerda on es fa evident el procés clàstic amb grans blocs despresos del sostre.

Des de Torrelles de Foix anirem per la carretera BV-2122 direcció Pontons, passat el km 4, ens desviarem a la dreta cap a la urbanització la Plana de les Torres. Abans d'arribar a aquesta, girarem a la dreta cap al santuari del Foix. Més tard agafem una pista de terra, a l’esquerra, que ens portarà a la masia cal Rossell de les Bassegues, més coneguda com cal Cònsol. Aquí deixarem els automòbils. Si anem amb un bon 4×4, podem arriscar-nos a continuar per la pista direcció a cal Sord i cal Curt. A uns 40 metres, a la dreta surt el camí de les Valls de Foix, però nosaltres continuarem recte, per creuar 150 metres desprès el torrent de cal Rossell.
Passat aquest torrent, caminarem uns 500 metres fins arribar a les ruïnes de ca l’Isidrot, situades al costat dret de la pista, continuarem per ella una seixantena de metres i veurem un camp a l'esquerra. La pista gira cap a l'esquerra, uns metres més endavant trobarem un caminoi una mica perdut, que surt a la dreta cap al riu, anirem baixant direcció SE, i l'abandonarem baixant per una canal fins a trobar la primera cinglera, on a l'esquerra està situada aquesta cova. La cinglera ve a ser la mateixa que la de la cova de cal Magí Rossell.

Descoberta i explorada a l'any 1959 per membres de l’ERE-AEC de Vilafranca del Penedès que li donen un recorregut de 25 metres i un pou de 19 metres, molt estret, que diuen haver baixat amb dificultat (breu nota a Cordada nº 42, 1959). Durant els anys 1980's el GREV (Vilanova i la Geltrú), fan una intensa prospecció per aquesta zona i visiten la cova segons es desprèn del rètol pintat a la boca, però no publiquen els seus resultats. A l’any 1982 es recolliren materials arqueològics en superfície. La cavitat es perd en l'oblit fins que al 2017, els prospectors habituals del G.E. Badalona i del C.E. Castellar, la localitzen tapada per la vegetació, explorant i topografiant el tram horitzontal d'entrada, no podent superar l'estretor que suposadament porta al pou de 19 metres esmentat el 1959.