Cova Llúdriga

Constituïda per una única i gran cambra circular amb pendent cap a l'interior. Gairebé al mig d'ella hi ha una petita gatera descendent d'escassos metres de recorregut i que es fa impenetrable ben aviat.
A l'extrem SE de la sala hi ha una sortida a l'exterior que és impracticable.
La sala es troba ocupada en bona part per gran quantitat de formes reconstructives, especialment de columnes de mides prou importants. Aquest fet fa que l'espai de la cova sembli constituït per diferents sales unides entre elles.
Això, i el fet que de cap de les dues topografies conegudes tinguem dades de la poligonal, fa difícil precisar el recorregut real i que segons el criteri de cada topògraf podria variar sensiblement. De moment hem estimat que podria estar al voltant d'un centenar de metres.

Anant per la carretera C-44 (de l'Hospitalet de l'Infant a Móra d'Ebre) a l'alçada del km. 13,500 (poc abans del coll de Fatxes), surt a l'esquerra una pista asfaltada que portà al mas de Genessies i a Gavadà. A un quilòmetre del seu inici surt a la dreta una pista que poc a poc s'enfila cap a la Punta de Jovara i segueix fins acabar a les runes del mas d'en Xanxo o de Jovara, a la capçalera del barranc dels l'Ullals de Jovara. Cal seguir pel camí que recorre el barranc aigües avall i arribar al punt de l'aiguabarreig amb el barranc de Jovara, el qual haurem de remuntar poc més d'un centenar de metres per pujar a la nostra esquerra (vessant dret hidrogràfic), fins a una paret rocosa on es troba la boca de cova.
Un altre accés és sortint del mas de Genessies i seguir el PR-C-92 que passa pel coll del Rourar i segueix fins l'aiguabarreig amb el barranc de Jovara, en aquest punt deixarem el PR i remuntarem el barranc de Jovara, al cap de 650 metres arribarem a l'aiguabarreig amb el barranc dels Ullals de Jovara, per on arriba la ruta descrita anteriorment, seguirem remuntant el barranc de Jovara poc més d'un centenar de metres per trobar a l'esquerra (dreta hidrogràfica) la boca de la cova en la paret rocosa.
Ambdues rutes tenen un recorregut i desnivell similar, sobre el 3,5 quilòmetres i 260 metres de desnivell.
Coordenades aproximades.

Coneguda des de temps remots per la gent de la contrada. La primera referència que coneixem és la donada per Joan Ferraté que, amb companys de Reus, la visiten el 25 de juliol del 1908.
Cap a 1934 o 1935, durant una de les seves múltiples campanyes per aquesta zona, N. Llopis Lladó la visita i topografia.
L'any 1947 comença a ser visitada (Español, Mateu, Montadas) amb interès biospeleològic.
Al llarg dels anys ha estat una cavitat força visitada tant per espeleòlegs com per excursionistes curiosos, encara que no és gaire documentada.

1. Aymamí, G.; Faura, E.; Guarro, J. (1984).- “Cova Llúdriga – Tivissa”. Excursionisme (108): 20-23. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.

2. Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre. Políglota: 283 pp. Barcelona.

3. Ferraté, J. (1919).- Espeleologia de les comarques tarragonines. 133 pp. Agrupació Excursionista de Reus.

• Fotografies extretes del blog de l'Encarna i l'Enric, “EniEn” (www.relatosenien.blogspot.com.es) post del dia 27-3-2014.(Mola de Genessies,Punta Jovara y Cova de la Llúdriga).