Es
tracta d'una gran
balma, amb les restes d’un mur de pedra en sec al davant que
possiblement s’utilitzava en altres temps per aixoplugar algun
ramat. El toc simpàtic són les “pintures rupestres”, força
contemporànies, que s’hi poden observar.
No
es disposa de topografia ni es coneixen les dimensions exactes.
Tipo: Cova
Municipi: Alcanar
Comarca: Montsià
Unitat: Montsià, el - Godall
Recorregut: 5 metres
Desnivell: 0 metres
Granunitat: Serralada Prelitoral
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2017-02-05 15:37:07
Situació
Carregant mapa...
Deixem
el cotxe davant de les instal·lacions esportives municipals de la
Fanecada a Alcanar.
Estem
al Camí de Baix de les Planes, davant mateix de la Piscina
Municipal. A l’altre costat del carrer veiem una gran bassa de reg,
la Bassa del Marqués.
Prenem
el camí que la voreja per la seva dreta fins a un altre camí: el de
les Planes que prenem cap a la dreta en direcció al poble. Fem cap a
una de les arteries principals d’Alcanar, la Ronda, on girem cap a
l’esquerra en suau pujada. Passada una benzinera a la dreta i a una
corba a la mateixa sortida del poble veiem a l’esquerra un entrador
senyalitzat. És el principi de la Drecera, el camí que els veïns
d’Alcanar empraven per anar en romeria a l’ermita del Remei . El
seguim aigües amunt, primer per ample camí però acaba
convertint-se en sender. A un pas senyalitzat es troba la Campaneta.
Conten que quan anaven al Remei en aquest punt feien creure a la
canalla que posant l’orella sobre una roca plana sentirien una
campaneta, però es veu que no...
Seguim
pujant fins al Sagrat Cor de Jesús, una estàtua el representa i
marca també el sender que ara davalla cap a l’ermita. Nosaltres en
aquest punt seguim pel camí ample de l’esquerra que anirà
carenejant tota la serra en direcció O.
El
camí és ample, pràcticament en la seva totalitat coincideix amb
l'antic lligallo de la Capelleta del Remei. Passa a tocar d’uns
repetidors per anar a morir a una gran esplanada sobre un turó
arrodonit: el camp de tir d’Alcanar. Aquí busquem una drecera que
ens baixa uns metres cap al S, per anar a trobar la Cova Grossa del
Puig Gros.
Història
Coneguda
des de temps immemorials. Ja és citada per E. Bayerri a la seva
obra: Historia de Tortosa y su comarca
Vol. 2 (1934).
Topogràfics
Fotos
Bibliografia
Totes
les dades i fotografies han estat extretes del blog:
senderes.blogspot
(de Pep Badia, la Ràpita)