Cova Gran de les Fogueroses

La galeria d'entrada (boca A) té uns 9 metres d'alçada i segueix una diàclasi en direcció SO. Als 8 metres s'obre, a la dreta, una curta galeria de 8,5 metres que comunica per uns petits forats amb l'anomenada Gruta Verda (boca B) de 16 metres de longitud, però el pas és infranquejable.
La galeria d'entrada segueix 6 metres més, fins a trobar uns grans blocs d'origen clàstic (secció 3). D'aquest punt surten dues galeries, una cap al NNO i l'altra cap al S. La primera, d'un metre d'amplada i alçada considerable (4,5 m.), prossegueix uns 12 metres. L'altra, més estreta (0,60 m.) i de 8,5 metres de recorregut, és la que presenta el procés litogènic més desenvolupat (secció 12), però en evident estat de descalcificació, ja que les filtracions seguint la diàclasi, són gairebé nul·les actualment.
Per seguir l'exploració cal remuntar els blocs abans esmentats fins a una plataforma que segueix la mateixa direcció que la galeria d'entrada (secció 3). De nou tenim dos camins a seguir, a la dreta dues galeries que al cap de 3 metres s'ajunten formant un baix laminador (secció 11) que es pot seguir 10 metres més fins a donar per un reduït pas (secció 13) a l'exterior (boca C).
A l'esquerra tenim la galeria més llarga i que ens porta al punt final de la cavitat. És de dimensions reduïdes, sobretot a la part final (secció 9), i que cal anar gatejant fins que es fa impracticable.

Des del coll d'Eres seguirem el camí de la Mola, en arribar a la primera cruïlla seguirem el camí de l'esquerra en direcció a la zona de les Fogueroses, una mica més endavant trobem una nova cruïlla, seguirem pel camí de l'esquerra.
Aquest camí força fitat, es dirigeix fins un mirador que queda davant de la roca coneguda com el la Roca de l'Equilibri o Forat de la Senyora, la cova Gran es troba just a sota.
Uns metres abans d'arribar a aquest mirador però, per l'esquerra continua el camí fitat el qual baixa per una canal on al poc trobarem una roca que divideix el camí en dos en forma d'escletxa, podent baixar pels dos costats. Just en aquest punt, abans de baixar aquest pas, a la dreta i una mica enlairada del terra, trobem la petita boca “C” on hi trobem una bona corrent d'aire.
Continuem baixant el camí, i només passar el pas dividit per la roca citat anteriorment, a la dreta trobem un arbre a tocar de la base rocallosa, aquí iniciem una curta i fàcil remuntada en direcció a la foradada coneguda com la roca de l'Equilibri, o forat de la Senyora. Des d'aquí a la nostra dreta ja és veu la boca “B” o Gruta Verda, cal baixar uns metres des d'aquesta posició i remuntar la canal que porta a la boca.
Des d'aquest punt de la roca de l'Equilibri seguirem endavant el corriol, que baixa uns metres fins la base del cingle, seguirem aquest i ens pocs metres arribem a la capçalera d'una canal on hi trobem la boca “A” de la cova Gran de les Fogueroses.

La primera notícia espeleològica de la cavitat és la de la descoberta casual el dia 2 de juliol del 1972 per Jaume Rovira i Josep Graells, membres de l'Espeleo Club Sabadell. El diumenge següent, ells mateixos amb companys del club, porten a terme l'exploració.
La troballa d'un clau de sabata (de sola ferrada) i una pila de rocs apilats amb signes d'haver-hi fet foc, els va donar a entendre que no eren els primers en visitar la cova. Probablement havia servit de refugi durant la guerra.
Un any després es forçà un pas molt estret i s'aconseguí sortir a l'exterior per una de les galeries finals (boca C). Més tard, el 16 d'agost del 1975, J. Anglarill, J. Renom i Ll. Canet van realitzar la topografia total.
Malgrat ser una cavitat poc visitada, sembla que ja era coneguda cap als anys 1960, especialment pels escaladors que en aquella època visitaven freqüentment la zona. Per internet es pot trobar força informació.

Carreras, Joan (1978).- “Anotacions sobre la Cova gran de les Fogaroses”. Butlletí de la Unió Excursionista de Sabadell (48): 28-29. Sabadell