Cova Gran de la Font Freda

La boca és molt visible, allargassada i inclinada uns 45º, de 13 metres de longitud i es presenta talment com si fos una balma. Un cop traspassada s'entra a un corredor estret de 6 metres amb un xic de rampa. Si ens enfilem entre les parets de la galeria inclinada es pot assolir al cap de 10 metres una reclosa sala de la qual surt una altra galeria ascendent que desemboca a la capçalera d'una nova galeria, a la qual s'accedeix mitjançant un ressalt que caldrà davallar fàcilment; aquesta segueix 5 metres i no és gaire ampla però sí alta, i acaba amb un pas estret on cal arrossegar-se força, superat el qual segueix 8 metres més fins a una saleta final on gairebé hom hi cap dret. En un racó s'hi poden observar unes boniques estalagmites que donen una mica de bellesa a la sala. Si des de l'inici de la cova ens fixem en el llavi superior de la boca, podrem observar un forat, al qual s'hi pot accedir sense gaire dificultat, i trobarem l'inici d'una nova galeria que segueix en direcció totalment oposada a l'anterior. Al principi és força alta i ampla, però es fa estreta i baixa molt sobtadament. A uns escassos 2 metres el pas estret que cal superar es fa dificultós (30 x 50 cms.). Franquejat aquest, la galeria es torna a fer alta (1 a 1,5 m.), recoberta d'estalactites i amb el terra ple de 'gours'; aviat gira lleugerament arribant a un petit ressalt on la galeria fa dos pisos. Anirem per l'inferior, que és més còmode, fins arribar altre cop a trobar-nos aquests dos pisos on acaba la la galeria en un racó ple de formacions estalagmítiques.