Cova Falsa de la Casa Falsa

Es tracta d'una cavitat originada per un gran bloc de roca tosca que ha basculat i ha quedat recolzat a una paret de roca calcària. La boca superior es presenta a manera d'avenc. De fet, la cavitat gairebé té més d'avenc que de cova. Dóna pas a un pou de 7 m, no del tot vertical. A la seva base podem caminar uns 7 m abans de sortir per la boca inferior. En aquest tram, tenim a l'esquerra la roca mare calcària i a la dreta el bloc de roca tosca, en el que podem observar les concrecions i les petites cavernacions característiques d'aquesta litologia. La boca superior és de bones mides, amb un llavi superior que es troba 4 metres per damunt del llavi inferior i cota “0” de la cavitat. El torrent passa a tocar de la boca superior, de manera que en estiatge l'aigua passa de llarg, però en les avingudes l'aigua penetra per la boca i recorre tota la cavitat.

Per la carretera (BV-1489) del Figaró a Montmany, abans d'arribar al final i per sota la casa de l'Ullà hi ha el torrent de la Rovira que cal anar baixant i superar un curt tram engorjat per un parell de ressalts fins al peu d'una curiosa formació en pedra tosca (La Capa). Poc abans de finalitzar la gorja es troba l'anomenada Cova Inferior de la Casa Falsa. Més endavant, el torrent conflueix amb el de Cal Pèl-roig. Just al marge esquerre del torrent de Cal Pèl-roig, unes desenes de metres abans de la seva confluència amb el torrent de la Rovira, a la part alta d'un caos de blocs de roca tosca. La cova té dues boques, però l'itinerari a seguir per arribar a cadascuna d'elles és ben diferent, ja que exteriorment no es pot anar d'una boca a l'altra si no és utilitzant cordes. L'itinerari més fàcil és el que porta a la boca superior, en forma d'avenc.

En un extens escrit publicat al Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana l'any 1885, Francesc Maspons fa el relat d'una excursió a Montmany-Puiggraciós el 22 de juliol de 1883. L'objectiu era visitar una cova de la que tenien notícia i que havia estat refugi durant les guerres carlines. Amb l'ajut de la gent de la contrada, la van localitzar i explorar, tot fent una àmplia descripció de la cavitat, la qual era coneguda com la Casa Falsa.
Amb aquesta referència, Puig y Larraz la inclou en el seu Cavernas y simas de España (1896). L'any següent, N. Font i Sagué també la inclou al seu Catàlech (1897) i el mateix fa M. Faura i Sans al seu Recull (1909).
Malgrat diferents intents de cerca, la cova no s'ha trobat mai més i tot fa pensar que per causes desconegudes sembla haver desaparegut. Cap a meitat dels anys 1970's, en Joan Pallarès-Personat tot cercant l'enigmàtica Casa Falsa, es troba aquesta altra cavitat i decideix batejar-la com Cova Falsa de la Casa Falsa. Amb una molt breu descripció s'inclou en el Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 6 (1980).
A finals d'agost de 2020, membres de l'Espeleo Club Muntanyenc Barcelonès i del Grup d'Espeleologia de Badalona, en un nou intent frustrat de trobar la Casa Falsa, localitzen la descrita per Pallarès i fan els corresponents treballs de catalogació.

• Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 21-9-2020. Dades: Ferran Cardona (ECMB), Josep Cuenca i Xavier Samarra (GEB)