Cova Dolça de Maricel

Ens capbussarem i ens endinsarem directament fins la Sala de les Sirenes, recorrent una estreta galeria inundada d'un metre d'alçada, 0,80 metres d'amplada i 7 metres de longitud. Si l'estat del mar és bo i la marea força baixa, ja podrem treure el cap per a poder respirar al final de la galeria, en cas contrari haurem de girar a l'esquerra i seguir encara un parell de metres més. Podrem tindre més o menys bona visibilitat a la galeria d'entrada depenent de la quantitat d'aigua dolça que brolli per la cova, ja que hi ha èpoques de l'any en que l'aport d'aigua dolça és considerable, i d'altres en canvi l'aport és mínim.
Caldrà anar ben llastrats per poder bussejar totalment enganxats al terra de la galeria, ja que és la part més ampla i còmoda per poder passar.
Just davant d'on finalitza aquesta galeria, una curta rampa porta a un pas totalment impenetrable per on podem veure com brolla l'aigua dolça. A l'altre costat la cavitat continua amb unes mides ja no tant estretes.
A la Sala de les Sirenes, a la part més baixa de les parets, es troben recobertes amb petites anemolites (formacions calcàries en forma de col-i-flor), i en el sector Sud-Oest trobarem una petita cambra amb una continuació totalment inaccessible. Si pugem en oposició fins el sostre d'aquesta sala, ens trobarem a tant sols 1 metre del que seria el terra del Museu de Maricel, a uns 3 metres a tocar del veí Museu del Cau Ferrat, i a molt poca distància per arribar per sota del Recó de la Calma (Placeta històrica del casc antic de Sitges). El desnivell és de 7,5 metres.
En aquesta cavitat haurem de prendre les màximes precaucions possibles i tant sols anar-hi quan l'estat de la mar sigui extremadament bo, tal com passa amb la seva veïna cova submarina del Baluard.

L'entrada de la cavitat es troba per sota del Museu de Maricel de Sitges, al penya-segat que dóna al mar. L'accés més fàcil el farem sortint nedant o bé amb alguna petita embarcació inflable, des de la platja de Sant Sebastià. Seguirem la línia de la costa cap a l'Oest, i a uns 15 metres després d'haver passat una característica roca, erosionada pel mar i en forma de xampinyó, trobarem la cova.
Les haloclines (capa de la columna d'aigua en que la salinitat canvia ràpidament amb la profunditat degut a la presència d'aigua dolça. Això és degut al ser l'aigua salada més densa que la dolça) ens facilitaran la seva localització.

En Rafa Fraguas, de ben petit i pescant per la zona sempre l'havia sorprès la sortida d'aigua dolça per l'entrada de la cova, durant el mes de maig del 2020 va intentar d'entrar-hi en dues ocasions sense èxit, però observant que a l'interior és feia més gran. Un matí de mar calmada i amb la marea molt baixa, aconsegueix al tercer intent arribar al fons de la cavitat. El dia 30 de maig del 2020 torna a entrar-hi per fotografiar i topografiar la cavitat.