Cova dels Tres Forats

Es tracta d'una balma d'uns 30 metres d'amplada, tancada majoritàriament per una paret de pedra seca que devia servir de corral. S'hi poden apreciar tres forats que a primera vista sembla que continuen, però no és així.
D'aquí li deu venir el nom de la Cova dels Tres Forats.
Per la part Oest i al costat de la paret que tanca el recinte, hi ha un primer forat de 2 metres de fons per 3 d’amplada, a la part Est del corral hi ha una segona boca que va uns 3 metres cap a dins i 2,5 metres d'alt, també a la part Est i fora del corral hi trobem un tercer forat de característiques similars als anteriors.

Al km 74 de la carretera C-13 en direcció Tremp i abans d'arribar a l'hostal del Llac a Cellers, del costat esquerra surt una pista que passant per sota de la via del tren als pocs metres es bifurca i seguirem per l’esquerra, i una mica més endavant es torna a bifurcar i seguirem per la dreta. Seguint pista amunt fins que aquesta s'acaba. Si es va a peu podem agafar el sender que puja a la roca Regina i al arribar de nou a la pista ja quasi a dalt, seguirem aquesta a la nostra dreta fins al final.
Un cop arribats al final de la pista comença un corriol que inicialment planeja amb una mica en pujada, arribem a una cruïlla i nosaltres seguirem per l'esquerra fins que el corriol comença a tirar avall. Ara sense corriol seguirem cap a la dreta fins creuar un barranc, a partir d'aquí la vegetació es torna encara més espessa i haurem d'utilitzar estisores per poder obrir-nos pas, arribarem a una zona lliure de vegetació on tirarem avall desgrimpant una mica fins col·locar-nos a la base del cingle, seguirem aquest en direcció oest fins trobar la cova.

Coneguda des de fa molt temps, ja que es conta que al temps de la guerra civil s'hi amagaven els habitants de la població de Cellers.
Al butlletí de juny de 1956 de l'AEC apareix una nota en la que relata: Durant la Setmana Santa (1956) membres de l'ERE - AEC van estar a Terradets i van explorar: Forat dels Muriacs, Cova de l'Or i Cova dels Tres Forats. En aquestes exploracions hi va participar el doctor Eduard Ripoll del Museu Arqueològic.