Coneguda des de temps remots per la gent de la zona. Les primeres dades espeleològiques que es coneixien eren les donades per membres de la SIRE – UEC Sants que la van visitar l'agost del 1979. El febrer de 2020 és localitzada per membres de l'espeleodijous que la situen correctament i aporten altres dades de la cavitat.

Citada breument en un article de la revista Ampurias V (1943), on diuen que havia estat excavada per Esteve Rexach i on va trobar diferents fragments de ceràmica argàrica, una destral de basalt i dues notables espirals d'or (possiblement utilitzades com arracades). Cap al 1972, Josep Ma Masachs (de Vilafranca del Penedès) visita la cova i l'anomena Cova de Solanes (possiblement per trobar-se vora el turó i mas d'aquest nom, encara que pertanyents al municipi de la Llacuna, l'Anoia). Poc després, membres del GREV (Vilanova i la Geltrú) repinten el rètol de la boca i sobreposen el nom de Cova dels Picons. Per acabar-ho de complicar, J. Virella en el seu inventari de cavitats (1979) l'esmenta com Cova dels Picons, però la situa a la Llacuna. A l'Inventari Arqueològic de la Generalitat de Catalunya la tenen documentada com Cova de Solanes i diuen que el nom de Picons no és correcte.