Cova dels Picons

Petita cova estructurada en una diàclasi de direcció NE-SO. Presenta una petita sala d'entrada a la que segueix una estreta galeria que als pocs metres es fa impenetrable.

Per la carretera BV-122 sortint de Pontons cap a l'oest, al km 11.5 hi ha un trencall a ma dreta que porta cap a la Llacuna.
Immediatament veurem a mà esquerra unes masies fortificades i a mà dreta la Torre de Cal Rei.
Seguim aquesta pista asfaltada fins a trobar en una corba a esquerres la masia de Cal Galimany, que és destaca per la pintura de les parets. Actualment aquest indret és una casa d'acollida per gent que és vol desintoxicar.
Des d'aquest corba surt una pista de tractors i sense sortida, que va resseguint uns camps i vinyes i que ens acosta fins a un turonet rocós on hi ha la cova.

Coneguda des de temps remots per la gent de la zona. Les primeres dades espeleològiques que es coneixien eren les donades per membres de la SIRE – UEC Sants que la van visitar l'agost del 1979. El febrer de 2020 és localitzada per membres de l'espeleodijous que la situen correctament i aporten altres dades de la cavitat.
Citada breument en un article de la revista Ampurias V (1943), on diuen que havia estat excavada per Esteve Rexach i on va trobar diferents fragments de ceràmica argàrica, una destral de basalt i dues notables espirals d'or (possiblement utilitzades com arracades). Cap al 1972, Josep Ma Masachs (de Vilafranca del Penedès) visita la cova i l'anomena Cova de Solanes (possiblement per trobar-se vora el turó i mas d'aquest nom, encara que pertanyents al municipi de la Llacuna, l'Anoia). Poc després, membres del GREV (Vilanova i la Geltrú) repinten el rètol de la boca i sobreposen el nom de Cova dels Picons. Per acabar-ho de complicar, J. Virella en el seu inventari de cavitats (1979) l'esmenta com Cova dels Picons, però la situa a la Llacuna. A l'Inventari Arqueològic de la Generalitat de Catalunya la tenen documentada com Cova de Solanes i diuen que el nom de Picons no és correcte.

1. Aymamí, G. (1985).- “Contribució al coneixement espeleològic de l'Alt Penedès (4ª nota)”. Excursionisme (124): 30-31. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona.
2. Pinta Rodriguez, Jordi Ll. de la (1983).-"Repertori de cavitats d'interès Arqueològic de la provincia de Barcelona". Exploracions (7):20. EC Gràcia. Barcelona.

• Actualització de la fitxa el novembre de 2016 amb dades aportades per Federico de la Vega.
• Actualització de dades, situació, topografia 2020 i fotografies han estat extretes del web: espeleodijous.cat. Apunt del 26-2-2020. Dades: Pere Cantons i Jordi Perera.