Cova dels Maquis

La cavitat presenta una forma lleugerament subrectangular en l'única sala habitable, si més no, utilitzable amb una certa comoditat.
Del sector extrem esquerra d'aquesta sala -d'uns eixos màxim de 11 per 12 metres- arrenca una galeria de petites dimensions i una longitud màxima practicable d'uns 8 metres, en direcció N. Tanmateix, antigament, l'esmentada sala era el sector més aprofitable de la cavitat i hom accedia a aquesta per dessota d'una àmplia visera, desplomada a les darreries del Bronze, i, sota la qual s'obria una boca que en l'actualitat presenta 10 metres de diàmetre i 3,20 metres d'alçada.

Es troba en la part superior d'un penya-segat de difícil accés, a ponent del coll Llober, entre el Morral del Puig i el Turó de la Pinassa.
Al mapa de l'ICGC es troba localitzada erròniament.

Coneguda des de temps immemorials per la gent de la contrada.
Havia estat ocupada per diferents pobladors des del neolític fins al segle XVII, cosa que originà molts trasbalsament en el seu interior i detectats durant les excavacions arqueològiques.
No va tornar a estar ocupada fins l'època de la Guerra civil espanyola pels anomenats emboscats i pocs anys després, ja a la post-guerra, seria amagatall d'elements republicans infiltrats i resistents en territori franquista, els maquis. És en aquell moment que la cavitat prendrà el nom actual.

1. Rovira, J.; Garriga, M.; Ferrer, M.; de la Pinta, J. (1992).- “La Cova dels Maquis (Gallifa, Vallès Occidental): Ocupacions i utilitzacions entre el neolític antic i el segle XVII”. Gala. Revista d'Arqueologia i Antropologia (1): 7-44. Museu Arqueològic Municipal. Sant Feliu de Codines.

• Tota la documentació ens ha estat facilitada per l'amic Lluís Auroux