Cova dels Galls Carboners

La boca de la cavitat es troba penjada a 5,3 m del peu del cingle i cal accedir-hi per una paret força llisa a la seva base. Una corda (en molt mal estat) lligada a un grèvol ens permet superar aquesta dificultat situant-nos a una boca semi el·líptica de 3,5 m trobant un petit ressalt de 0,6 m que fou excavat en la seva part inferior. A dalt ens trobem una galeria recta de 11 m direcció S, a la paret esquerra del seu interior podem observar les cales i nivells d'una de les actuacions arqueològiques. Uns metres enllà la galeria fa un gir pronunciat de 90 graus i comença a ascendir amb un parell de ressalts més fins situar-nos en un punt on hi ha diversos gours esglaonats que segons l'època de l'any i la pluviometria trobàrem plens d'aigua. Aquest és el tram amb la galeria més alta.
Hem de remuntar un desnivell de 3,15 m per situar-nos dalt a una petita saleta, amb argiles blanquinoses i on la galeria torna a fer un gir pronunciat de 90º cap a la dreta, si bé ens cal superar un pas baix arrossegant-nos fins situar-nos a l'altra banda, on ràpidament ens trobarem amb dues galeries paral·leles, la inferior és més estreta i curta i tot sovint està entollada amb un petit curs d’aigua que s'escola cap a fora; la de la dreta és seca, amb menys formació i per arribar fins al final caldrà superar un parell de gateres. El terra d'aquesta part final està recobert d'argila vermella (cota + 11 m).

Ens situarem just a la sortida de Mont-ral per agafar el camí que puja fins la Punta Coroneta, passa pel serrat dels Avencs i la font càrstica coneguda com Toll del Moro. Allí, deixarem el camí de l'esquerra que du a la Foradada i agafarem per la dreta fins arribar a una canal (Portell del Bosquetà) per on es puja dalt del cingle dels Motllats fins a la planúria superior. Un cop a dalt el pla, s'ha de vorejar el barranc per la nostra dreta durant uns 100 m fins arribar a un indret on la cinglera fa un revolt pronunciat i sota mateix la vertical, a uns 6 m hi ha la boca de la cova de la Moneda. Des d'allí, cal seguir pel camí que voreja la cinglera, primer baixant i després remuntant però mantenint-nos a 1012 m d'alçada fins assolir el Portell del Cremalló i tot seguit començarem a baixar pel mig fins situar-nos al vessant esquerre, aviat deixarem el traç més marcat a la nostra esquerra que voreja pel peu de la primera cinglera al solà, mentre nosaltres baixarem fins la base del segon cingle, més alt, tot rodejant-lo; llavors remuntarem cap al peu de la cinglera i tot seguint uns 80 m per la seva base enmig de boixos i vegetació, veurem un forat enlairat a la paret amb una corda que tot just arriba a terra. La boca es troba a 5,30 metres del terra.

La cavitat sembla que fou descoberta pels antics propietaris del mas d'en Marc que hi ha sota la carretera TV-7041 de Mont-ral a Capafonts i que ells mateixos la van excavar agafant-hi molts ossos humans i d'altre material prehistòric; també era coneguda per la AAEMI de Valls que trobaren més material arqueològic, el qual sembla s'ha perdut. Els companys vallencs la coneixien com a Cova del Grèvol (per l'arbre que hi ha a la boca).
Molts anys després, els descendents dels propietaris del mas es posaren en contacte amb l'IPHES de Tarragona, que procedí a efectuar-hi una excavació arqueològica i a l'estudi del material.
El grup (GIEM, Montblanc) desconeixia l'existència d'aquesta cavitat i els fou comunicat durant el decurs de l'entrevista que aquests varem fer al J.M.Capellades de Valls per a la preparació del llibre. Una setmana després ja la localitzaren (abril 2012), efectuant-hi tres sortides per preparar la fitxa de la mateixa.
Des del punt de vista arqueològic s'ha considerat com una cova sepulcral amb ritus funeraris del Bronze mitjà. Entre les troballes destaquen una de 20 individus, moltes peces de collaret format per petites denes blanques fabricades probablement a partir de fragments de petxina. La cova havia estat excavada els anys 70 del passat segle per Ferran Companys, propietari de la finca on es troba, amb la recuperació de restes humanes, molt ben conservades. Els seus descendents les van cedir a l'Àrea de Prehistòria de la Rovira i Virgili, havent proporcionat la informació el company Josep Maria Vergés, investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que fou el director de l'excavació i que tingué com objectiu principal documentar el context arqueològic del sepulcre col·lectiu a partir dels elements que es conservaven “in situ”, efectuant-ne una completa descripció al treball publicat al Butlletí Arqueològic de Tarragona núm 38-39 (2016-2017).
Els investigadors indiquen que la majoria de materials serien procedents del Bronze mitjà, uns 3.500 anys B.P. i a banda de les restes humanes, s'han pogut extreure mostres de sediments per anàlisis de residus, a banda que es localitzà un nivell amb restes paleontològiques per sota del dipòsit sepulcral.

1. Vergès, J.M. et. Alt (2016-2017).- “La cova dels Galls Carboners (Mont-ral, Alt Camp) una cavitat d'inhumació col·lectiva durant l'edat del Bronze”. Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Època V, núm 38-39

• Tota la recopilació de dades ha estat extreta de la fitxa realitzada per l'amic Joan Pallisé (Montblanc/Terrassa).