Cova dels Encantats de Vilamala

Es tracta d’una balma de 22 metres d'amplada per 7 metres d'alçada i 15 metres de fons, que forma una sala inclinada semicircular.

S’hi accedeix des de Solsona per la carretera local LV-4241b de Lladurs a coll de Jou. Deixarem el cotxe a la corba o paella de font Fenerals, a uns dos quilòmetres abans d’arribar a coll de Jou.
Caminarem en direcció est per un fressat camí marcat amb pintura blanca i vermella, corresponent al GR-7. Arribarem a una collada, deixarem el camí, que ens portaria al Serrat del Sòbol, i girarem cap al sud, baixant el pendent rocós ple de còdols, en diagonal cap a sota del llom de la carena per la que hem baixat. Baixarem pel llom de la carena seguint unes marques de pintura verda i blanca. A mitja carena, en un punt senyalitzat, girarem per la dreta, baixant en diagonal per una codinera fins al bosc, i després per una canal amb molta vegetació fins a un torrent.
Un cop travessat el torrent continuarem baixant més suaument per l’altra vessant. El corriol cada vegada és més abandonat i el paisatge esdevé cada cop més feréstec. El camí força descompost passa per un terreny relliscós i molt estret, anomenat rua, que significa sender entre cingles. Compte on es posen els peus. A l’altra banda del torrent, penjades a la paret del cingle, veurem les coves dels Encantats.
Coordenades aproximades a revisar, sense gaire precisió.

La primera exploració de que tenim constància, fou realitzada el 30 d'agost de 1965 per J. Ubach i C. Tarrés (EDECA), Montserrat Ubach (EDECA i ERE), i F. Trepat.
Cal dir que per arribar a la cova, els exploradors ho van fer des de la part superior del cingle, salvant els 125 metres de vertical amb 90 metres d'escales i altres estris. A l'apartat de topografia s'inclou un dibuix de tot el cingle i s'especifica tot el material emprat per al descens. Aquest dibuix, creiem que inèdit fins ara, s'ha trobat a l'arxiu de l'ERE – CEC.
També cal dir que al Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 5 (1980), erròniament a aquesta cavitat se li adjudica el sinònim de Cova de la Paret, quan en realitat aquest és el sinònim que li correspon a l'Espluga del Duc, catalogada al municipi d'Oliana (Alt Urgell) i que ara sabem que en realitat correspon al d'Odèn (Solsonès).