Cova dels Debanadors

La cavitat es divideix en dos sectors, la zona d'entrada és àmplia i aprofitada com a refugi. Al fons s'obre una galeria d'uns 7 m, estreta i incòmoda, on es desenvolupen notables colades estalagmítiques i d'altres mostres litogèniques.
No es disposa de topografia, per la qual cosa desconeixem les dimensions exactes de la cavitat.

De la Balma dels Debanadors (Font del Rossinyol) parteix una carena no massa pronunciada dins l'alzinar, per sobre d'ella transita un caminoi mig perdut. Baixant per aquí es troba alguna carbonera, fins arribar a un collet. En aquest punt cal davallar pel costat esquerre fins a trobar un grup de roques. Es passa a frec del cingle, entre les alzines i un roc separat. La cova és 8 m més enllà.
Coordenades aproximades.

La Cova dels Debanadors va ser ocupada per una de les colles de carboners que treballaven pel Puig de la Balma fins a la dècada dels 50. En la seva època l'interior estava ocupat per lliteres perquè només es feia servir per a dormir. Com a menjador havien preparat un petit pla situat sota la cavitat.
Els boscaters rebien a vegades la visita d'un grup de caçadors que feien servir un bassal del proper torrent per atreure els animals. Eren el Valentí Rossinyol, conegut com el Tinet, i el Florenci i el Pep Alavedra (de Mura).
Les lliteres van romandre a la cova fins a mitjans dels anys 80, quan el Norbert Cònsul les va retirar i va posar a dins un gran taula, juntament amb altres estris. Un dels somiers va ser utilitzat com a reixa per la porta. El parament actual de la cavitat és el que va portar el Norbert, que va passar molts diumenges allà durant uns anys.
Com era un lloc de descans dels carboners i dels excursionistes històrics, la situació de la cavitat no va ser divulgada en cap dels mapes ni publicacions de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Encara ara es manté una certa discreció sobre la seva localització. Però alguns grupets hi van a fer grans esmorzars i ja posen fites en els camins d'accés.

1. Valles, Jordi de (2011).- Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5: 560 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. (Aparegut el 2016).

• Les dades històriques i fotografies han estat extretes del blog: trailsantllorenc.blogspot (de Lluís R. Hernández, Matadepera).