Cova del Vell Marí

Boca gran (7 x 3 metres). La volta es redueix ràpidament fins el metre i poc. A l'E, un conducte baix comunica amb la platja Fonda. A la banda de ponent la galeria continua fins l'exterior, a la punta anomenada de la Llengua de Serp. Cap a l'interior, una curta galeria ens porta a la quarta boca -una diàclasi estreta que també s'obre a la platja Fonda- i al tram final, on la sorra ha estat substituïda per una rampa de còdols rodats que l'obturen totalment.

Entre la platja de Sant Sebastià i la caleta dita platja Fonda. En el penya-segat anomenat Llengua de Serp. Cal aparcar el cotxe en zona blava.

Coneguda des de temps remots, malgrat que no l'hem trobada citada a cap catàleg espeleològic.
Es va tenir notícia per una llistat de topònims de les Costes de Garraf i posteriorment, durant un passeig en barca per tot el litoral del Garraf, un sitgetà documentat va corroborar el nom de la cavitat. La cova va ser visitada i topografiada per membres de l'ERE – CEC el juliol del 2016.
El nom de la cova, Vell Marí, es refereix sens dubte a la foca monjo mediterrània (Monachus monachus), espècie en perill d'extinció. La denominació vell marí és molt estesa a les costes de Mallorca i Menorca, on també hi ha algunes coves que porten aquest mateix nom. A la costa de Catalunya i del País Valencià és freqüent trobar algunes coves amb el sinònim llop marí.