L'accés
es fa mitjançant una obertura al mur esquerre del túnel, d'uns 2 m
d'ample per 2,7 m d'alt. Segueixen uns esglaons que ens situen a
l'inici de la cova, tota ella de traçat descendent, fins arribar a
la part baixa, on finalitza en una mena de canal amb volta de mig arc
on s'acumula l'aigua que circula per la cavitat.
En
tot el recorregut observem les diferents obres que es varen fer per a
consolidar la cavitat, especialment la gran quantitat de columnes
presents per a que el sostre no s'enfonsi. Si no ens hem descomptat,
hi podem trobar:
-
42
columnes
-
6
contraforts per subjectar les parets
-
2
murs de contenció al cantó sud, per tal d'assegurar els estreps
del revestiment del túnel.
-
El
canal amb volta de mig arc, que te una longitud de 22 m.
-
L'escala
d'accés i els murs que la limiten.
La
cavitat va ser molt modificada per les obres. Va caler fer
eixamplaments i varen abocar terres, per la qual cosa resulta difícil
saber com era la morfologia original. A tot el llarg de la cova
circula un petit curs d'aigua, fins arribar al canal d'arc
semicircular final, on s'embassa.
En
alguns punts, el terra està concrecionat pels regalims d'aigua. En
altres llocs, el terra està format per un sediment de color fosc,
conseqüència de l'acumulació del sutge arrossegat. Igualment, la
zona de les escales d'accés i els primers metres de la cavitat tenen
les parets de color negre pel sutge acumulat de quan circulaven els
trens de vapor.
La
cavitat manté una alçada bastant uniforme, aproximadament entre els
tres i quatre metres. Les amplades son una mica més variables, però
en general tota la cavitat és còmoda de transitar. El recorregut
total des del túnel ferroviari seria d'uns 90 metres segons la
topografia que apareix al llibre
El Túnel de Argentera, o 58
metres segons la topografia del GES-CMB.