L'entrada
arreglada i feta d'obra, permet baixar per una còmoda escala de
pedra fins una sala subterrània, la qual constitueix el recorregut
del riuet que neix a la seva part superior. Aquesta sala és
rectilínia i inclinada, tot seguint un recorregut paral·lel al
túnel, amb la seva paret contigua feta artificialment i el sostre
reforçat per columnes, per tal d'evitar el seu esfondrament per les
vibracions del tren.
Al
seu extrem inferior existeix una canalització que recull tota
l'aigua del riuet.
S'obre
a l'interior del túnel del ferrocarril de la línia Barcelona-Flix,
conegut com túnel de l'Argentera.
La
cova es troba a 500 metres de l'entrada des del costat de l'estació
de Pradell de la Teixeta, encara que s'hi pot arribar més fàcilment
per un respirador d'aquest túnel, visible des de la carretera
TV-3223 de la Torre de Fontaubella a Pradell de la Teixeta, poc abans
d'arribar a l'estació d'aquest darrer poble. Uns 200 metres després
del respirador esmentat, es localitza a l'esquerra del túnel. Al
respirador s'ha d'instal·lar una corda de seguretat.
Cal
recordar la perillositat d'aquest punt degut a la circulació de
trens i que és prohibit l'accés i caminar per les vies.
Les
coordenades corresponen a la boca del túnel del costat de Pradell de
la Teixeta.
Aquesta
cavitat va ser descoberta durant les obres de perforació del túnel
del ferrocarril (anomenat túnel de la Torreta), que van començar el
1883 i després de molts problemes econòmics van aconseguir la unió
de les dues boques l'any 1890. Les obres van ser dirigides per
l'enginyer Eduard Maristany.
L'aparició
de la cova va suposar un sobrecost del pressupost, ja que van haver
de reforçar amb 48 pilastres el sostre de la cova que passa just per
sota del túnel i aquesta obra va costar unes 19.000 pessetes
d'aquells temps.
No
és però fins l'any 1918 que Joan Ferraté dóna notícia de la cova
a la seva obra Espeleologia de les comarques tarragonines.
Tenim
notícies de diferents exploracions d'espeleòlegs de Reus i de
Barcelona principalment durant els anys 50 i 60 del segle XX, però
de les quals no es va publicar res. No és però fins l'any 1981 que
membres del GES - CMB publiquen una fitxa i un croquis realitzat poc
temps abans.
Copyright © Espeleoworld 2022.