Cova del Sant Cap

Es tracta d'una balma obrada i habilitada com ermita, presenta una planta gairebé quadrada, d'uns 9 metres de fons per 10 metres d'amplada, l'interior està dividit en diverses estances. L'ermita resta tancada, però al costat SO hi ha un espai d'accés lliure amb finestres que permeten observar l'interior, excepció feta de la part més fonda de la cova que resta a les fosques, motiu pel que el croquis que acompanya aquesta fitxa en aquesta part és aproximat, ja que va caldre refiar-se de la lectura del distanciòmetre.

Situats a l'església de Vilanova de la Sal, al davant trobem el carrer del Sant Cap, cal seguir-lo fins sortir del poble, seguim pujant per una pista encimentada, al final de la pujada segueix la pista un petit tram fins arribar a l'ermita.

Coneguda com Bellpuig el Vell, fou la precursora de l'actual monestir de les Avellanes. El 1158 ja s'instal·len religiosos a la cova, l'acta fundacional data del 1166.
Es probable també que abans de l'arribada de Joan d’Organyà, la cova ja fos un espai de culte pagà i que el fet que la comunitat decidís instal·lar-s'hi no fos una decisió presa a l'atzar. De fet el monestir fou consagrat a la Mare de Déu, procediment habitual de l'època (s. XII), sobretot en llocs on hi havia constància de cultes de caràcter local. Tot i que en el cas de Bellpuig el Vell, a qui s'acabà venerant no fou a la Verge, sinó al seu fundador Joan d’Organyà.