Cova del Riu

Cavitat en sal a Cardona

Es tracta d'un fenomen espeleològic de difícil catalogació genètica. De fet és una cova natural la formació de la qual ha estat determinada per una galeria minera preexistent, coneguda popularment amb el nom de Minilla, cosa que implica que és posterior a ella i suposa un altre clar exemple de la fragilitat del medi salí enfront les accions antròpiques.
La cova en si és molt espaiosa i es desenvolupa sota bona part de la galeria de la Minilla, que mena cap el pou Maria Teresa. El progressiu enfonsament del terra d'aquesta, ha aconseguit crear una gran cambra d'uns 110 metres de llarg per amplades que arriben a superar els 30 metres, i alçades de l'ordre dels 10 metres. Tota ella conserva en parets i sostre la morfologia derivada de l'etapa lacustre, quan estava ocupada per grans volums d'aigua.
Per un extrem de la cambra, la cavitat gira prop de 90º i continua per una altra galeria també espaiosa, situada a un nivell inferior, que finalitza en el contacte sal-gres; grimpant-hi, s'assoleix la galeria minera, ja excavada en gres, que mena al pou Maria Teresa; a través d'ella arribava a la cova l'aigua dolça procedent d'un doll situat prop del pou.
  • Tipo: Cova
  • Municipi: Cardona
  • Comarca: Bages
  • Unitat: Salí de Cardona, el
  • Recorregut: 260 metres
  • Desnivell: 5 metres
  • Granunitat: Depressió Central
  • Litologia: Sals
  • Bio:
  • Última revisió: 2020-05-02 05:11:16

Situació

Carregant mapa...


L'accés es troba a l'interior de la Minilla, la boca d'aquesta es troba aproximadament a 250 metres al SE en línia recta de l'aparcament del Parc Cultural de la Muntanya de Sal. La cavitat és impossible de visitar ja que els gestors del Parc de la Muntanya de Sal no donen cap permís de visita.

Història

El 20-09-1964 membres de la SIE del CEA visiten la mina de la Sal Roja coneguda actualment com la Minilla, on observen alguns fenòmens d'enfonsaments de sales, però no detecten cap anomalia al pis.
Uns dos anys més tard el 06-02-1966 hi tornen de nou, just després de que uns dies abans s'hagués produït un enfonsament del pis que va permetre l'accés a la que es denominaria Galeria de la Muntanya, avui dia coneguda com Cova del Riu. Aquests comuniquen els detalls de l'exploració a membres de l'ERE del CEC els quals inicien les exploracions a la zona els dies 19 i 20 de març d'aquell mateix any.
El dia 05-03-1967 membres de l'ERE del CEC realitzen la topografia de la Cova de la Galeria de la Muntanya de la Sal Roja per encàrrec de la companyia minera (U.E.E.S.A.). També hi participa en Fèlix Alabart que fotografia la cavitat.
En anys següents, miners que entren a la Minilla per realitzar el manteniment de la bomba que treu l'aigua, es troben amb més forats i cada cop més grans al pis de la galeria, cosa que els obliga a posar-hi passarel·les de fusta per superar els obstacles. Més endavant la Minilla queda tancada del tot en posar reixes i un mur d'obra a la boca.
Un cop finalitzada l'etapa d'explotació minera de les potasses (la mina es tancà el 1990), passa a ser objectiu d'explotació turística. El 1995 s'accedeix a l'interior de la Minilla, i s'observa que arribats a un punt el terra desapareix i dóna accés a un buit d'enormes dimensions amb el seu fons ocupat per un llac de gran amplada, mentre més enllà la galeria minera continua penjada a certa alçada. El tram on es troba l'enfonsament llavors queda apartat de l'itinerari previst per les visites turístiques per la qual cosa el tanquen amb una reixa.
La reixa té una altra significació, divideix la Minilla en dos sectors amb règims jurídics diferents. D'una banda hi ha el sector turístic, on es treballa per condicionar-lo; d'una altra banda, més enllà de la reixa ens trobem en territori miner, depenent de les autoritats autonòmiques mineres.
Arribats el 1997, essent ja operatives les visites turístiques i davant la necessitat de conèixer fins a quin punt la cova del Riu o el que sigui, pot comprometre la seguretat del sector turístic, els espeleòlegs son finalment contactats per realitzar l'exploració. S'acorda fer una primera exploració el setembre de 1997, però primer cal buidar parcialment el llac mitjançant una potent bomba que funciona nit i dia durant una setmana.
El 06-09-1997 membres de l'ECG realitzen la primera exploració tenint la necessitat d'utilitzar un bot pneumàtic per superar el llac.
L'onze de novembre de 1997 té lloc la segona exploració també efectuada per membres de l'ECG, aquest cop s'ha fet treballar més la bomba i el nivell d'aigua és sensiblement inferior, però hi ha grans acumulacions de fang, tot i això poden arribar al pou Maria Teresa; poc abans veuen el brollador d'aigua dolça, la qual es dirigeix a la cavitat
El 1998 i amb motiu de l'entrada d'aigua a la mina on s'explota sal gema, la hidrogeologia de tot el salí es veu profundament alterada. Com a conseqüència d'això, el gran llac de la cova desapareix i, fins la data, la cavitat roman seca, tret del llac terminal.
En el decurs de l'any 2000, i per encàrrec de la Direcció General d'Energia i Mines, els espeleòlegs realitzen un estudi a fons de la cova, especialment adreçat a la seguretat de l'explotació turística.
A principis del 2001 s'esfondra el tram de galeria de mina que quedava penjada al mig de la cavitat i que servia de separació de les dues sales principals.
Una nova exploració el 19-04-2002 constata l'enfonsament de la galeria de mina que mena al pou Maria Teresa, uns 50 metres abans d'arribar-hi.

Topogràfics

topo 0: Cova del Riu
topo 1: Cova del Riu
topo 2: Cova del Riu

Fotos

foto 0: Cova del Riu
foto 1: Cova del Riu
foto 2: Cova del Riu
foto 3: Cova del Riu
foto 4: Cova del Riu
foto 5: Cova del Riu
foto 6: Cova del Riu
foto 7: Cova del Riu
foto 8: Cova del Riu
foto 9: Cova del Riu
foto 10: Cova del Riu
foto 11: Cova del Riu
foto 12: Cova del Riu
foto 13: Cova del Riu
foto 14: Cova del Riu
foto 15: Cova del Riu

Bibliografia

  1. Cardona, F.(1999).-”La cova del Riu (Muntanya de sal de Cardona)” Exploracions (19):37-44. ECG.
  2. Cardona, F.; Viver, J. (2002).-Sota la Sal de Cardona pp.1-128. EC Gràcia.
  3. Cardona Olivan, F. (2003).-”Sota la sal de Cardona”. Espeleo-Cat (1):19-22. FCE. Barcelona.
  4. Cardona Olivan, F. (2004).-”Morfogènesi de les cavitats en sal de Cardona”. Actes 1er Congrés Català Espeleologia pp:157-166. FCE.
  5. Moreno Segura, M.C.; Victoria López, J.M.(1969).-”El Karst Salino de Cardona”. EspeleoSie (4):20-26. SIE-CEA.
  6. Valles, J. De (2016).-”Bages, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental” Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.5):1-560. ECG/FCE.
  • Topografia inèdita (1967), extreta de l'arxiu de l'ERE - CEC
  • Fotografies de Fèlix Alabart, corresponents a l'exploració de 1967.
  • Fotografies modificades corresponents a la Cova del Riu, extretes del llibre “Sota la Sal de Cardona” de Ferran Cardona i Josep Viver.
  • Totes les fotografies de la part turística de la Minilla han estat facilitades per Victor Ferrer Rico (Flash Black Corb)

Copyright © Espeleoworld 2023.