Cavitat en sal a Cardona
Es
tracta d'un fenomen espeleològic de difícil catalogació genètica.
De fet és una cova natural la formació de la qual ha estat
determinada per una galeria minera preexistent, coneguda popularment
amb el nom de Minilla, cosa
que implica que és posterior a ella i suposa un altre clar exemple
de la fragilitat del medi salí enfront les accions
antròpiques.
La
cova en si és molt espaiosa i es desenvolupa sota bona part de la
galeria de la Minilla, que
mena cap el pou Maria Teresa.
El progressiu enfonsament del terra d'aquesta, ha aconseguit crear
una gran cambra d'uns 110 metres de llarg per amplades que arriben a
superar els 30 metres, i alçades de l'ordre dels 10 metres. Tota
ella conserva en parets i sostre la morfologia derivada de l'etapa
lacustre, quan estava ocupada per grans volums d'aigua.
Per
un extrem de la cambra, la cavitat gira prop de 90º i continua per
una altra galeria també espaiosa, situada a un nivell inferior, que
finalitza en el contacte sal-gres; grimpant-hi, s'assoleix la galeria
minera, ja excavada en gres, que mena al pou Maria Teresa;
a través d'ella arribava a la cova l'aigua dolça procedent d'un
doll situat prop del pou.
- Tipo: Cova
- Municipi: Cardona
- Comarca: Bages
- Unitat: Salí de Cardona, el
- Recorregut: 260 metres
- Desnivell: 5 metres
- Granunitat: Depressió Central
- Litologia: Sals
- Bio:
- Última revisió: 2020-05-02 05:11:16
Història
El 20-09-1964
membres de la SIE del CEA visiten la mina de la Sal Roja
coneguda actualment com la Minilla, on observen alguns
fenòmens d'enfonsaments de sales, però no detecten cap anomalia al
pis.
Uns dos anys
més tard el 06-02-1966 hi tornen de nou, just després de que uns
dies abans s'hagués produït un enfonsament del pis que va permetre
l'accés a la que es denominaria Galeria de la Muntanya, avui
dia coneguda com Cova del Riu. Aquests comuniquen els detalls
de l'exploració a membres de l'ERE del CEC els quals inicien les
exploracions a la zona els dies 19 i 20 de març d'aquell mateix any.
El dia
05-03-1967 membres de l'ERE del CEC realitzen la topografia de la
Cova de la Galeria de la Muntanya de la Sal Roja per encàrrec
de la companyia minera (U.E.E.S.A.). També hi participa en Fèlix
Alabart que fotografia la cavitat.
En anys
següents, miners que entren a la Minilla per realitzar el
manteniment de la bomba que treu l'aigua, es troben amb més forats i
cada cop més grans al pis de la galeria, cosa que els obliga a
posar-hi passarel·les de fusta per superar els obstacles. Més
endavant la Minilla queda tancada del tot en posar reixes i un
mur d'obra a la boca.
Un cop
finalitzada l'etapa d'explotació minera de les potasses (la mina es
tancà el 1990), passa a ser objectiu d'explotació turística. El
1995 s'accedeix a l'interior de la Minilla, i s'observa que
arribats a un punt el terra desapareix i dóna accés a un buit
d'enormes dimensions amb el seu fons ocupat per un llac de gran
amplada, mentre més enllà la galeria minera continua penjada a
certa alçada. El tram on es troba l'enfonsament llavors queda
apartat de l'itinerari previst per les visites turístiques per la
qual cosa el tanquen amb una reixa.
La reixa té
una altra significació, divideix la Minilla en dos sectors
amb règims jurídics diferents. D'una banda hi ha el sector
turístic, on es treballa per condicionar-lo; d'una altra banda, més
enllà de la reixa ens trobem en territori miner, depenent de les
autoritats autonòmiques mineres.
Arribats el
1997, essent ja operatives les visites turístiques i davant la
necessitat de conèixer fins a quin punt la cova del Riu o el que
sigui, pot comprometre la seguretat del sector turístic, els
espeleòlegs son finalment contactats per realitzar l'exploració.
S'acorda fer una primera exploració el setembre de 1997, però
primer cal buidar parcialment el llac mitjançant una potent bomba
que funciona nit i dia durant una setmana.
El 06-09-1997
membres de l'ECG realitzen la primera exploració tenint la
necessitat d'utilitzar un bot pneumàtic per superar el llac.
L'onze de
novembre de 1997 té lloc la segona exploració també efectuada per
membres de l'ECG, aquest cop s'ha fet treballar més la bomba i el
nivell d'aigua és sensiblement inferior, però hi ha grans
acumulacions de fang, tot i això poden arribar al pou Maria
Teresa; poc abans veuen el brollador d'aigua dolça, la qual es
dirigeix a la cavitat
El 1998 i amb
motiu de l'entrada d'aigua a la mina on s'explota sal gema, la
hidrogeologia de tot el salí es veu profundament alterada. Com a
conseqüència d'això, el gran llac de la cova desapareix i, fins la
data, la cavitat roman seca, tret del llac terminal.
En el decurs
de l'any 2000, i per encàrrec de la Direcció General d'Energia i
Mines, els espeleòlegs realitzen un estudi a fons de la cova,
especialment adreçat a la seguretat de l'explotació turística.
A principis
del 2001 s'esfondra el tram de galeria de mina que quedava penjada al
mig de la cavitat i que servia de separació de les dues sales
principals.
Una nova
exploració el 19-04-2002 constata l'enfonsament de la galeria de
mina que mena al pou Maria Teresa, uns 50 metres abans
d'arribar-hi.